Les balenes, les reines del mar. (Font de la imatge: pixabay.com)

Anna San: “La primera vegada que vaig veure un dofí, vaig estar una hora plorant”

41 views

Aquesta oceanògrafa és una dona apassionada pels cetacis i pel món que els envolta

Hem realitzat una entrevista a l’Anna San, una oceanògrafa que viu a Canàries. Gràcies a aquesta entrevista hem pogut aprendre més a fons sobre el món dels cetacis i la situació en la qual es troben aquests animals davant la caça furtiva que pateixen.

Ballena Jorobada, Ballena, Marinos, Mamíferos, Animales
FOTO: PIXABAY

Sabem que estàs investigant cetacis. Però abans d’això… Què vas estudiar, Anna?

Després de sortir del Sant Gervasi, vaig estudiar Biologia Ambiental. Era un grau nou a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) però des de sempre vaig tenir clar que em dedicaria als cetacis. Des de batxillerat qualsevol oportunitat que tenia la destinava a parlar sobre els cetacis, com per exemple al TDR (treball de recerca). Després de fer el grau de Biologia Ambiental a la UAB vaig anar a Tenerife a fer el màster de Biologia Marina. Un cop allà ja vaig començar a treballar en investigació de cetacis fent diverses campanyes i després d’allà ja em vaig anar movent per diferents llocs que eren adients per a l’observació i investigació de cetacis per crear-me una mica d’experiència.

Sabem que has estat vivint durant diversos anys a les Açores. Ens hem estat informant i sabem que és un lloc magnífic per a l’observació de balenes. Va ser aquest el motiu pel qual vas decidir anar-te’n allà a viure?

Després d’acabar el màster de Biologia Marina vaig anar a les Açores a treballar. Vaig estar allà durant 4 anys perquè és un dels llocs privilegiats per a l’observació de cetacis. Hi ha molts cetacis de la mida de la balena blava, que és l’animal més gran que ha existit mai. Les Açores és la meca pels friquis dels cetacis com jo. Després d’estar allà, vaig anar a Mèxic, a la mar de Cortés. Jacques-Yves Cousteau, el famós oceanògraf, va dir que era l’aquari del món, per això vaig anar-hi a treballar un temps, però després tenia clar que volia tornar a Canàries perquè es viu molt bé i aquí hi ha l’avantatge que hi ha cetacis durant tot l’any.

En què consisteix el teu treball, actualment?

Doncs faig una mica de tot. Treballo en empreses d’observació de cetacis, és a dir vaig al vaixell i faig de guia, però a part d’això també fem una feina important d’investigació, ja que coincideixo gairebé cada dia amb cetacis. Sempre que estem al vaixell, prenem dades científiques, ja que vinc d’aquesta rama científica de quan vaig treballar a la universitat. Recollim dades científiques, de posició, d’espècies, uns processos que anomenem fotoidentificació, que ens ajuda a conèixer els individus i després amb softwares poder saber més sobre les poblacions.

A banda d’això duem a terme una tasca mediambiental important amb les escoles. Aquest any desgraciadament no ens permeten fer xerrades, però tot això ho fem perquè la gent agafi consciència. I també em dedico a totes les xarxes socials, comunicació, etc.

Què va provocar el teu interès pel món dels cetacis?

Doncs no ho sé, des de petita sempre vaig tenir clar que volia treballar amb els cetacis. Era allò que em movia, només en veure’ls. Me’n recordo de la primera vegada que vaig veure un dofí. Vaig estar com una hora plorant. I sempre que he tingut l’oportunitat, com ja he dit, a l’ESO o al batxillerat, tots els treballs els feia sobre els cetacis. Així que no sé perquè, però sempre em va agradar allò. Vaig lluitar i lluitar i vaig anar fent camí per a aconseguir treballar en això.

Què n’opines sobre les visites turístiques a les balenes? Consideres que és maltractament?

Depèn de la manera com es faci. Ara, per sort, aquest és el camí que estem intentant prendre: conscienciar una miqueta. I que en comptes de ser unes visites en vaixell per a veure les balenes i tornar, que serveixin per a educar ambientalment a la gent. En general volem conscienciar la gent sobre els animals, per què estan i per què hauríem de conservar-los.

Hem estat investigant i hem vist que la caça comercial de balenes al Japó torna a ser legal després de trenta anys de prohibició. Què n’opines sobre això?

Aquí hi ha una gran controvèrsia. Realment no es va arribar a aturar mai. Al Japó el que feien era caçar les balenes sota la protecció de què ho feien per finalitats científiques. Hi ha una organització mundial que es va crear per a la conservació de les balenes i els cetacis, i molts països van signar el seu compromís de que aturarien la caça de balenes, com ara passa amb, jo què sé, les emissions del CO₂. Però hi ha alguns països que no van signar. El Japó va dir que no caçaria balenes, però sempre juguen amb aquest parany, caçar amb finalitats d’investigació.

Redactor Junior

close

El més recent

La moda es efímera

Les tendències van i tornen, però la comoditat és innegociable La roba dels joves actuals està