Quan Netflix va estrenar la pel·lícula 365 días a principis del 2020, ens vam quedar tots sorpresos davant del seu argument. Passaria el mateix amb la segona part?
Per: Pau Folguera Martínez
La resposta és no. A la primera escena de la pel·lícula, hi surten els dos protagonistes, Massimo i Laura. Amb aquest inici se sobreentén que Laura, òbviament, no va morir en aquell túnel com es va donar a entendre en el desenllaç de la primera part d’aquesta pel·lícula, encara que sí que va perdre un fill. I com ja és esperat, els dos protagonistes estan a punt de casar-se; abans d’això, però, es desenvolupa una escena intensa i sexual entre ells.
L’argument és gairebé inexistent: fins passats els primers 40 minuts de pel·lícula no es planteja cap mena de conflicte. L’estructura de la pel·lícula es compon de dos tipus d’escenes: les de sexe, i les de transició amb música de fons mentre els personatges fan cara de passar-s’ho bé.
Ja no només és que aquestes escenes de transició siguin llarguíssimes i no aportin res (els personatges rient en una festa, en un iot, en un cotxe o en una platja), sinó que, al final, tampoc es diferencien tant de les de sexe, que no tenen un mínim de context i que segueixen sent més reclamades del que es podria esperar d’una producció +18.
Potser l’única cosa bona d’aquest fenomen és que tranquil·litza poder veure-la sabent que hi ha prou consciència generalitzada perquè ningú tingui com a ideal romàntic que et segresti un mafiós.
‘365 Dies: Aquel día’ és la versió empitjorada de la seva predecessora: no té argument, és repetitiva, incoherent i molt llarga. Ha causat moltíssima polèmica arran d’això. 365 Días va ser una pel·lícula molt inesperada i va agradar més del que s’esperava. Aquesta no ha sigut igual d’interessant, divertida o intrigant ja que no tenia cap trama, es feia llarga, avorrida i costava d’entendre: tot el contrari a la primera part.
