Quan una relació és tòxica, vol dir que està generant malestar a una o a totes dues parts i resulta difícil sortir-ne degut a la dependència emocional
Per: Núria Gómez, Cloe Franco, Núria Serrano
Normalment, es pensa que el pitjor que pot passar en una relació és que la parella no funcioni; però realment la toxicitat és l’enemic principal, quan ja no es tracta d’una relació que aporti benestar als seus membres. Normalment es tracta de relacions destructives de les quals resulta difícil sortir degut a la dependència emocional que comporten.
Una relació que no et permet ser com ets, i en bona lògica, et fa treure el pitjor de tu mateix, pot allunyar-te dels teus amics, dels teus somnis, de la teva família, i al final, la persona no sap el que vol i no és feliç, però aquí segueix, obstinada en la relació.
El pitjor de les relacions tòxiques és que, en moltes ocasions, la persona que hi està immersa no és conscient que està vivint abusos per part de la seva parella. La idea que l’amor és cec sovint s’apodera de nosaltres, ens ennuvola el judici i arribem a perdonar pràcticament qualsevol cosa. En les relacions tòxiques, és molt habitual que la víctima acabi normalitzant les actituds abusives de la seva parella, fins i tot quan els amics i familiars de la víctima l’adverteixen que el que està tolerant no és normal.
A tot això, caldria afegir un punt addicional, i és que es romantitzen certes actituds tòxiques i perilloses. Les frases com “si no em deixes revisar el teu mòbil, és que m’estàs ocultant alguna cosa”, “què passa, que ja no m’estimes i per això no vols tenir sexe amb mi?” estan normalitzades en moltes parelles. En la música podem trobar una enorme quantitat de cançons que parlen de “si no puc estar amb tu prefereixo morir”, que poden semblar molt boniques, però que, en realitat, difonen un missatge perillosíssim.
Per tant, convé conèixer els límits del que és el romanticisme i la passió i quan es comença a entrar en el terreny de la toxicitat i l’abús. El primer que cal assenyalar és que absolutament tots podem tenir comportaments tòxics. Els comportaments tòxics més habituals són: quan a la teva parella no li agrada que estiguis amb els teus amics, investiga les teves xarxes socials i intenta revisar el teu mòbil, utilitza el xantatge emocional sovint, és extremadament gelós/a, fins al punt de prohibir-te compartir temps amb persones que sospita que et poden agradar, tracta d’influir en la teva manera de vestir o de fer de menys de les teves virtuts…
Ningú no és perfecte i tots cometem errors com aquests en algun moment. No obstant això, quan bastants punts dels anteriors es repeteixen amb freqüència o intensitat, sí que hem de començar a preocupar-nos.
Una cosa és clara: l’amor no és malestar, ni dependència, ni por. L’amor és llibertat i satisfacció. Si no sentim això, llavors no és amor.
