The hand of karate girl in white kimono and black belt training karate over gray background.

Alexandra Muñoz: “Després de tornar a començar ha sigut com si tornés a néixer, tenia una il·lusió que no tenia abans”

Alexandra Muñoz Lobato és estudiant de l’escola Sant Gervasi, ara té quinze anys, però la seva passió pel jujitsu va començar des de molt petita. Entrena a Mollet al club Hansu taekwondo i jujitsu. Ha guanyat 5 premis personals. Va sofrir una lesió la qual li va impedir fer aquest esport durant dos anys, aquest any, per sort, ja ha pogut tornar i va cada setmana a entrenar. 

Perquè els nostres lectors ens entenguin, que és el jujitsu?

El jujitsu és un esport de defensa personal que és derivat del judo, en el jujitsu fas immobilitzacions, projeccions, atemis (cops de puny i puntades), caigudes, kates (has de demostrar tot el que saps), etc. És un esport més complet.

Quan vas començar en el món del jujitsu?

Vaig començar l’any 2019. Vaig començar perquè des de petita el meu pare em volia apuntar a Aikido, però no hi havia cap lloc a Mollet on practiquessin aquest esport, llavors un amic ens va dir que hi havia un club que feia jujitsu, que és semblant. Vaig decidir provar-ho i des de llavors em vaig quedar.

Què és el que et va motivar per fer aquest esport?

Tot, bàsicament. Però el que més, és que em fa sentir segura pel carrer, ja no tinc por que em pugui passar alguna cosa.

Què és el que més t’agrada del jujitsu?

Doncs des del meu punt de vista jo diria que la lluita és el més entretingut.

Cada quan entrenes?

Cada dos dies a la setmana, dilluns i dimecres. Els dimecres una hora i mitja i els dilluns una hora.

En quants campionats has participat?

He participat a uns tres campionats.

Des de quan competeixes?

Des de que vaig començar l’any 2019. Al cap de sis mesos ja vaig començar a participar en algunes competicions.

Sabem que vas estar dos anys sense entrenar per una lesió, com et va sentir durant aquest període?

Fatal, em va matar, em vaig sentir morta. Vaig plorar més per no fer jujitsu que per la lesió, em van treure la motivació per la qual vivia.

Com has sentit tota aquesta experiència d’estar tant temps sense fer esport i ara tornar a començar?

Em sento molt orgullosa de mi mateixa per haver aconseguit tot el que aconseguit, després de dos anys d’estar fatal, estirada al llit sense poder fer res. El camí ha sigut molt dur, perquè entre rehabilitació i operacions el dolor era insoportable, però després de tornar a començar ha sigut com si tornés a néixer, tenia una il·lusió que no tenia abans.

Creus que has arribat al teu nivell d’abans?

No, encara no. Amb temps i dedicació ho aconseguiré.

Quant de temps creus que estaràs practicant aquest esport?

Tota la meva vida, fins que em mori.

Com podeu comprovar, perdre la teva passió per una lesió és un dolor inexplicable. L’Alexandra ho explica detalladament com ha sigut començar de zero. Ens demostra que després d’una caiguda et pots aixecar, que no et rendeixis, i que persegueixis els teus somnis.