Arnau Garcia, l’alumne de 2 ESO, que ha aconseguit triomfar amb només 13 anys al món dels balls de saló
Júlia González, Clhoe González, Lucia Martínez i Safa Kirat
El ballarí de ball de saló professional, Arnau Garcia, va néixer al 28 de gener del 2010 i té una germana reconeguda també com a ballarina de saló nacionalment, Gisela Garcia. L’Arnau balla junt amb la seva parella de campionats, Lidia Benito, una alumna també de l’escola Sant Gervasi de 4t d’ESO. Junts representen a l’escola de ball Dandi de Mollet del Vallès a competicions que normalment surten triomfant i portant més d’un altre trofeu a casa seva. Avui ha respost algunes preguntes sobre la seva vida i les seves passions en aquest món.
Només balles balls de saló? Quins?
Sí, només ballo balls de saló i faig dues modalitats; Estàndard i Latinos. A Estàndard ballo vals anglès, tango, vals vienès i quick-step, encara que a Latino ballo la samba, chá-chá-chá, rumba, pas-doble i jive.
Has guanyat algun premi en duo/individual/grupal…?
Bé, ballo en parella i sempre hem guanyat molts premis. Quan tenia 6 anyets vaig quedar 4t d’Espanya i durant aquests últims 2 anys he quedat a una posició d’entrar-hi. També, he quedat tres cops 2n de Catalunya, encara que aquest any 3r.
Fa quan que balles? Sempre has ballat balls de saló?
Sí, sempre he ballat balls de saló i els ballo des que tinc només 4 anys.
Quins són els teus objectius com a ballarí?
Doncs el meu objectiu és guanyar el campionat d’Espanya i quedar finalista a algun campionat que sigui encara més gran, com per exemple a la final del món per poder quedar entre els tres primers.
Com et portes amb la teva parella de ball, Lidia Benito?
Amb la Lidia tinc molt bona relació, ens portem superbé i som molt amics. Quan estem a una competició hi ha una connexió molt propera entre nosaltres que fa que es vegi molt més bonic a l’hora de ballar. També m’emporto molt bé amb la seva família i ella amb la meva.
Hi ha res que t’inspira a seguir ballant?
M’inspira el fet de creure que puc arribar a ser molt millor que altres ballarins, poder estar en la final d’alguna competició important és el que fa que les meves piles s’omplin de nou.
Quin ha sigut el premi més important que has guanyat?
Suposo que el premi més important, va ser quan era més petit, amb 6 anys, amb la meva antiga parella de ball quan vaig quedar 4t d’Espanya. Em sentia molt feliç en aquells moments i tant de bo es repetís.
Algun cop t’han fet alguna crítica per ser un noi ballarí?
Sobretot m’han dit comentaris com que el ball és per homosexuals, que és per a nenes, i això m’ho solen dir els pares dels meus amics, però jo ja no li dono importància, ja que he comprès que és el que m’agrada fer a mi i no necessito que a ningú més li agradi.
Algun cop has oblidat els teus passos a alguna competició? Què vas fer?
Sí, em passa molts cops quan em poso nerviós, però dissimulo i faig un canvi. Sabem que els teus horaris de balls són irregulars i que hi ha dies que has de fer hores extres.
Com portes aquest fet amb l’organització a la teva vida i dels estudis? Et produeix estrès?
Entro de dilluns a divendres mínim 2 h al dia i a la setmana faig 6 h mínim. Jo puc anar a entrenar quan vulgui, pot ser dia normal o dia festiu…, hi ha dies que fem classes grupals que són amb els altres alumnes de l’escola i altres classes particulars que pots estar amb la teva parella i un professor.
