Entrevistem a la psicòloga de l’escola Sant Gervasi, Begonya Ripoll.
Per: Yasmina El Jabli i Daiara Cedeno
Begonya Ripoll és professora i psicòloga a l’escola Sant Gervasi. Va estudiar Psicologia i després un màster en Psicopatologia clínica infantojuvenil a la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment va complementar els seus estudis amb el grau d’Educació Infantil i Primària per la Universitat Internacional de La Rioja. L’entrevistem per conèixer una mica més sobre la seva trajectòria professional i l’experiència de combinar dues disciplines –la pedagogia i la psicologia– a dins d’una escola.
–Per què vas decidir fer la carrera de psicologia?
- Bé, a mi sempre m’ha interessat molt el tema de la psicologia des de ben petita. Tinc uns amics molt propers a la família que són psicòlegs i sempre m’ha agradat la seva feina. Aproximadament des dels deu anys ja tenia clar que volia estudiar psicologia.
–Com vas entrar en el món de la psicologia?
- Estudiant la carrera vaig decidir que volia centrar-me en el camp d’infància i l’adolescència i per això vaig decidir estudiar el màster en psicologia clínica infanto juvenil. Vaig començar treballant en un centre fent educacions psicopedagògiques als alumnes que tenien dificultats d’aprenentatge i més endavant la meva tutora de pràctiques del màster em va oferir treballar en un centre de psicologia.
–Per què vas escollir fer dues carreres?
- Bé doncs, el tema de la psicologia com ja havia comentat abans sempre l’havia tingut clar, i arran d’estar fent una substitució de mestra d’infantil a una escola, tot i que no tenia els estudis de mestra, però va ser una substitució d’un parell de mesos i la veritat que em va agradar moltíssim. I des d’aquell moment vaig saber que m’agrada el món de l’educació.
–Com et sents quan els teus pacients s’obren a tu?
- És una feina molt gratificant, és molt dura en certs moments perquè constantment estàs tractant temes delicats, constantment amb problemes, també intentant extreure informació i trobant solucions a diferents conflictes, però quan veus resultats la veritat és que és molt gratificant. Sí que és veritat que aquí a l’escola és més difícil que hi hagi molta continuïtat perquè a vegades no hi ha el temps suficient per a poder fer sessions llargues amb els alumnes. Però quan treballava a un centre mèdic com a psicòloga clínica tenia la possibilitat de fer sessions llargues i poder fer una feina de més temps i poder aprofundir més amb els problemes dels meus pacients. La veritat veure les millores era molt gratificant, també el treball amb pares i poder ajudar-los a gestionar millor l’educació dels seus fills és un aspecte que sempre m’ha agradat moltíssim.
- On vas estudiar les carreres?
- -La carrera de Psicologia la vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, així com el màster en psicopatologia infantil i juvenil. Després, com ja estava treballant, vaig estudiar les carreres de Magisteri Infantil i Primària per la Universitat de La Rioja (UNIR), ja que és una universitat on pots estudiar de manera online.
–Com et sents sent psicòloga i professora al mateix temps?
- La veritat és que treballar dins l’aula t’aporta moltíssima informació dels alumnes que no la tindria pas d’una altra manera, m’ha ajudat molt a conèixer més els alumnes, també a avaluar les pautes que li pugui donar a un mestre a fer-les més realistes, perquè sé la realitat que hi ha dins d’una aula. Quan estàs dins d’una aula és quan veus quines pautes poden servir més que altres. Potser tenir tants fronts oberts i estar en dos camps alhora a vegades dificulta el poder centrar-te al 100% en una feina o una altra, però també això m’ha aportat molta informació molt vàlida per conèixer en més profunditat els alumnes.
–Gaudeixes parlant amb els teus pacients?
- Sí, gaudeixo molt, m’agrada molt tenir vincle amb ells, que m’agafin confiança i que em puguin compartir les seves dificultats, les seves preocupacions i que em demanin ajuda.
–Quines eren les teves primeres sensacions quan vas ser psicòloga?
- Estava morta de por. Evidentment acabava de sortir del màster, i al principi evidentment, com a qualsevol professió la inexperiència no la vaig viure bé. Però amb els anys he anat adquirint els coneixements necessaris. Al principi va ser dur perquè a vegades arribaven casos complicats i jo després havia de preparar bé els casos i els havia d’estudiar per poder donar la millor resposta possible com a professional.
– Què t’agrada més, l’educació o la psicologia?
- A mi m’agrada més la psicologia… bé, m’agraden els dos camps, els trobo molt interessants el dos, però sí que potser escolliria la psicologia que ha sigut allò que volia ser des de petita.
–Recomanes la carrera de psicologia? I si és que sí, per què?
- Jo penso que la majoria de professions han de ser vocacionals, i la psicologia és una d’elles, has de tenir vocació i també hi ha moltíssimes coses que no s’aprenen en la carrera, sinó tu com a persona, és a dir el fet de poder tenir empatia, no t’hoensenyaran pas a la carrera, has de saber posar-te en el lloc de l’altre.
