Una entrevista feta al bisbe Barthelemy, bisbe de Yagoua (una població del Camerún) i a en Miquel Àngel, professor que treballa de voluntari a Camerún.
Aquesta setmana, tres alumnes de 3r d’ESO hem tingut l’oportunitat de contactar amb el Miquel Àngel i el bisbe Barthelemy, un ciutadà de Camerún que ens ha explicat com és la vida allà.
Com és la situació dels joves al Camerún? Estudien o treballen?
La situació és en general de pobresa, tot i que depèn d’on viuen. Al Sud, especialment a les ciutats, la majoria de joves estudien fins a la secundària. Al Nord i en les zones rurals, deixen aviat l’escola, i molts no acaben la secundària.
En tot el país són molt pocs els alumnes que van a la universitat. O no treballen o tenen feines poc qualificades: venda ambulant, agricultura, manobres… Per molts l’única sortida que veuen és emigrar a altres països, especialment al nord (Europa).
Quines són les principals diferències que has vist de l’educació a Camerún i l’educació aquí?
A Europa les escoles estan molt ben condicionades, tenen electricitat, ordinadors i pocs alumnes per classe (entre vint i trenta). Allà el normal és tenir entre vuitanta i cent alumnes a cada aula. Al Sant Gervasi cada alumne té un pupitre, hi ha laboratoris ben equipats i els professors estan molt ben formats. En canvi, al Camerún no tenen laboratoris i estan en “taules banc” on es posen els alumnes molt junts.
Quines oportunitats laborals tenen els nens camerunesos quan acaben l’escola?
En general no gaires, hi ha poques empreses i la majoria treballen en feines poc qualificades. Molts volen ser funcionaris: mestres, policies, duaners, militars… Però és molt difícil i cal trobar una plaça. Això fa que molts pensin a emigrar.
Què estudien a classe? Un tema en concret?
Segueixen el model educatiu francès, que és molt similar al que tenim aquí però el nivell és molt inferior. La majoria no tenen llibres de text i tot ho copien en uns quaderns a mà, que els serveix per estudiar després. Molt pocs tenen una habitació per ells, així que fer els deures no és fàcil. A més l’electricitat es talla sovint, on hi ha, i això dificulta l’aprenentatge. Es dóna molta importància a l’educació sanitària (beure aigua potable, netejar-ho tot, vacunes).
Yagoua és un poble religiós? Què passa amb el Camerún?
La gent és molt religiosa i espiritual. Hi ha cristians de diferents esglésies, musulmans i animistes. Hi ha bona convivència i relació. El normal és tenir amics de diferents religions, a l’escola es barregen entre tots. La majoria va a l’església els diumenges, els musulmans van a la pregària del divendres. A les esglésies es fan molts concerts i es conviden entre ells. És fàcil trobar musulmans que van als concerts i cristians a les festes musulmanes. Quan s’acaba el Ramadà la gent et convida a dinar, sense importar la religió. Els costa entendre la gent que no té cap religió, la vida sense Déu no l’entenen.
Quines són les principals necessitats de la població de Yagoua?
A Yagoua la gent viu de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i del comerç. Cada vegada hi ha més escoles i els joves i infants escolaritzats va creixent, però no tots hi poden anar, especialment en les zones rurals. Molts tenen feina i viuen mitjanament bé, però els que no tenen feina o la tenen molt precària ho passen malament. Hi ha pocs hospitals i no estan ben equipats, molta gent malalta no es pot curar. La majoria no té aigua potable a les cases, i l’electricitat només està a les ciutats.
Quins són els problemes ambientals al Camerún? (sequera, pluges, inundacions…)
El principal problema és la sequera, cada vegada plou menys i la gent va tenint problemes per trobar aigua. Això provoca que molta gent deixa els poblats més secs i s’acosten al riu, on cada vegada hi ha més gent. Com que els ramats necessiten aigua, es fiquen en els sembrats o els poblats i això provoca molta tensió.
Les inundacions són un altre problema, especialment la zona del Llac Txad i concretarem a Blaram. Les pluges fortes són al centre d’Àfrica, que és on neix el riu Chari i entre els mesos d’octubre i gener, porta molta aigua i inunda moltes terres on viu la gent.
Quina és la situació de terrorisme de Boko Haram? Provoquen horror per a la població?
Ara el grup Boko Haram està més tranquil, ha perdut força. La gent ja no els dóna suport. Però hi ha molts petits grups de terroristes que han quedat per tot arreu i van als poblats a robar i sovint maten gent. Abans molta gent pensaven que lluitarien contra la corrupció i farien una societat millor. Però els terroristes han fet molt de mal, han matat molta gent, han cremat esglésies i mesquites, mercats. Ja ningú confia en ells.
Quines són les conseqüències dels atemptats?
Ha estat, i encara ho és, terrible. Han provocat molts refugiats, es calculen més d’un milió i mig. El comerç es va paralitzar, els camps no es conreaven, la gent tenia por d’anar a les escoles i als llocs on hi havia molta gent. Això va provocar una greu crisi econòmica, va haver-hi gent que va passar molta necessitat. Molts van morir o quedar ferits. Ara encara hi ha zones, especialment les illes del Llac i les muntanyes Mandara on de vegades actuen i la gent té molta por.
