Quan Cobra Kai va fer la seva aparició el 2018, poques persones s’imaginaven que capturaria tant l’interès de les noves generacions i també dels que havien gaudit de The Karate Kid fa anys. La sèrie no només recupera els personatges clàssics, sinó que ens ofereix una nova perspectiva d’ells, més autèntica i propera. En Johnny Lawrence, que abans era considerat “el dolent”, ara es presenta com una persona amb problemes i emocions, cosa que ens ajuda a connectar amb ell de manera més profunda.
Una de les millors característiques de Cobra Kai és que no es queda atrapada en la nostàlgia del passat. Fa un gran treball combinant les històries dels adults amb les dels joves. Mentre en Miguel, la Samantha i els seus amics viuen situacions actuals, en Johnny i en Daniel continuen la seva rivalitat de sempre, plena de records, emocions i escenes que ens transporten als anys 80. Les baralles de karate són emocionants i espectaculars, però també porten una càrrega emocional, ja que darrere de cada cop hi ha sentiments i conflictes personals.
Malgrat tot, no tot és perfecte. De vegades, la sèrie repeteix situacions i sembla que no avança massa. Hi ha moments en què la trama es torna una mica confusa i difícil de creure. Algunes subtrames semblen afegides només per satisfer els fans de sempre, més que per aportar novetats a la història.
Tot i aquests petits errors, Cobra Kai és una sèrie excel·lent. Sap mantenir l’essència de The Karate Kid mentre introdueix una nova generació al món del karate. És perfecta per a aquells que busquen una sèrie entretinguda, plena d’acció i emocions. Ens recorda que, tant en el karate com a la vida, tothom mereix una segona oportunitat.
