Judit Planellas, Nathalie Seivane, Ayele Valiente i Marc Jodar
En aquesta entrevista descobrirem una mica més de la vida del Dani Selva, tant la personal amb la professional, i així conèixer el punt de vista d’un biòleg.
Daniel Selva Butjosa, nascut a Mollet del Vallès, va néixer el 20 d’abril del 1959, actualment té seixanta-quatre anys. És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona. Fa vint-i-vuit anys que exerceix com a professor de ciències i cap d’estudis de l’ESO a l’escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès.
Per què vas venir a treballar a l’escola sant Gervasi?
Vaig acabar la carrera, vaig començar a plantejar-me que el món de l’educació, era un món interessant, em van comentar que a Sant Gervasi estaven buscant professorat de ciències i m’hi vaig ocupar.
Has fet algun treball relacionat amb la biologia que hagi cooperat amb l’escola?
A títol personal no, sempre el que hem estat fent són projectes relacionats amb la formació, treballs de recerca.
Quins animals domèstics tens? Parla’ns d’ells.
Tinc dos gossos, tenen a prop d’un any, diguem que estan a l’escola encara, en procés de formació.
Sabem que ets un apassionat de la natura, quins camins coneixes o zones naturals del nostre entorn que ens recomanaries de fer?
Qualsevol camí que sigui proper ja és recomanable, tots els camins, però per exemple tota la zona de gallecs és una zona que s’ha preservat a la pressió urbanística tant gram que hem tingut al Vallès. I després camins per aquí a la serralada litoral i hi ha també molt macos, que a vegades la gent desconeix tota la natura que ens envolta.
Quins coneixements de biologia són imprescindibles per la nostra vida?
Tots aquells relacionats amb la nutrició, amb una vida saludable, la base biològica que justifica, perquè uns aliments són més recomanables que d’altres, és una cosa interessant. Per l’altra banda tornant una miqueta al medi natural, tot el que hagi de veure amb activitats sostenibles, tenen una relació amb la biologia important, per exemple hem d’intentar no contaminar l’aire, perquè sabem que els contaminants quan els respirem no els podem evitar, els empassem si o sí. Jo puc decidir si menjo una cosa o no, però respirar no puc decidir, respiro. Això té una base biològica que demostra el perquè hem de reduir per exemple la contaminació
Creus que l’ésser humà és biològicament millor que les plantes?
No, aquí ningú és millor que ningú. Els organismes vivim en els nostres medis i intentem adaptar-nos millor o pitjor. Els humans, doncs bé sí que és veritat que hem transformat moltíssim el nostre entorn, potser massa i en aquestes últimes dècades anem veient que els ecosistemes i la natura s’han de preservar perquè ens hi va la vida.
Com ha canviat Mollet? Què pensa un biòleg quan sabem que Mollet és una de les ciutats amb major contaminació de Catalunya?
Quan era petit vivia en un poble amb molt poca pressió urbanística, molts camps, aigua relativament neta, després ja es va anar embrutant, i per mi, Mollet ha crescut molt de pressa, excessivament ràpid, sobretot en els anys 70 i 80 que va ser un creixement exagerat. Però també hem de reconèixer que Mollet ha fet passos molt interessants per reduir la contaminació, per buscar que la ciutat sigui més sostenible, hi ha passos i hi ha una consciència. El que passa és que bé, estem on estem, el baix Vallès doncs té una pressió humana molt forta i no és fàcil.
Quins consells donaries a algú que es vulgui dedicar al mateix que tu?
Que ho faci amb il·lusió, si li agrada, si té motivació, les ganes i la motivació mouen muntanyes i, un cop ho tingui clar que sigui perseverant que no defalleixi a la primera que hi hagi un fracàs, perquè a la vida fracassos n’hi ha, i serveixen per aixecar-se i aprendre per la pròxima vegada.
