En acabar el Mundial de futbol femení amb el triomf de l’equip espanyol, s’ha començat a reclamar una suposada discriminació vers a les dones futbolistes, a causa de les diferències salarials amb els seus companys masculins. Però, veritablement és així?
Per poder entendre millor la situació, hem de saber que no sempre hi ha hagut suport cap als equips femenins. Des de fa cinquanta anys aproximadament que les dones han aconseguit practicar aquest esport professionalment a Espanya.
El sou de qualsevol treballador no depèn del seu sexe, sinó de la seva productivitat. El valor de la feina el determina el mercat, depenent de l’oferta i la demanda per aquest, entre altres factors. Un clar exemple el troben al modelatge. Les dones cobren fins a un 75% més que els homes, a causa dels beneficis que aporten. I això no es considera una discriminació, sinó una realitat. Doncs al futbol ens trobem amb una situació semblant, però en comptes que les dones siguin les beneficiades, són els homes.
Els salaris dels futbolistes depenen dels pressupostos del club, que el componen els guanys amb publicitat, destacablement els patrocinis de televisió, entrades que venen per cada partit, i molts factors més. També cada jugador causa unes visualitzacions o uns beneficis. Al futbol masculí tenim com a exemple a jugadors com Messi, Cristiano Ronaldo o Mbappé que tenen un sou destacable entre altres companys, com també passa al futbol femení amb l’Alèxia Putellas. Per tant, cada jugador o categoria en general, aporta uns diners al club.
El futbol masculí aporta més guanys al club que el femení. I no per ser homes, sinó per tot al que generen. Com he comentat abans, les dones porten relativament poc a un nivell professional, per tant, encara tenen molt camí per recórrer. No poden reclamar una discriminació inexistent, per no guanyar tant com els homes, amb l’argument del fet que elles han guanyat un Mundial i han tingut algunes jugadores com a Pilota d’Or. No és un argument vàlid.
De fet, les futbolistes estan no mal pagades, ja que cobren el doble del que veritablement han produït. En funció de percentatges, els homes cobren un 72% dels seus beneficis, mentre que les dones, un 192%. Si realment s’apliqués una igualtat salarial, els seus sous baixarien de 25,7 milions aproximadament, a 9,6 milions, una retallada salarial del 63%. Desviant part dels ingressos que produeix el futbol masculí, es cobreix la diferència entre el que guanyen les jugadores i el que realment generen.
Aquesta és la real injustícia, i no existeix cap mena de discriminació cap a les dones pel simple fer de ser-ho.
