El sistema escolar mata els artistes

La falta d’activitats creatives i artístiques a les escoles fa que els alumnes no puguin desenvolupar l’artista que porten dins

Clara Buron i Jana Rodríguez

Fotografia feta en un suro d’una classe de 1r ESO A, Escola Sant Gervasi.

L’escola mata la creativitat? Aquesta pregunta ha sigut plantejada i pensada durant un llarg temps per la multitud de pares i mares preocupats perquè les escoles se  centren massa a ensenyar assignatures, i menys en la creativitat i l’originalitat dels projectes i activitats del tema de l’art.

Cada dia són més les veus que adverteixen i protesten que el sistema educatiu, mata la creativitat dels infants. Avui en dia, a l’escola són poques les activitats relacionades amb l’àmbit artístic que es realitzen. 

Quan parlem de creativitat a l’escola, el primer que ens ve al cap són les assignatures de plàstica i música. Dibuixar és creatiu, ballar i tocar la flauta és creatiu, però, fer una maqueta del cos humà… També és creatiu. Ens costa connectar la idea de creativitat amb les assignatures de ciències, a causa que tots els avanços científics són d’una forma o d’un altre producte de la creativitat. 

Ja hem vist alguns casos en els quals l’escola dona importància a la creativitat en altres àrees escolars, però… A què ens referim quan parlem del terme “L’escola mata la creativitat dels més petits?”

Una de les formes que sembla que més  limita la imaginació, és l’enfocament excessiu en la importància de les notes i l’avaluació. Com es podria pensar, els estudiants volen fer les tasques assignades el millor possible i també ser destacat en la feina que tindran en un futur. Si el professor, en aquest cas, prioritza la nota i el resultat final més que tot el procés mental que l’alumne ha hagut de fer per arribar allà, els nens de la classe optaran per agafar menys riscos. Bàsicament, voldran aconseguir una bona nota. I doncs l’escola se centra més en les assignatures que no són artístiques per aquests motius.

Molts pares veuen els seus fills, artistes amb potencial, i doncs pensen i estan d’acord, amb el fet que l’escola malgasta les seves habilitats artístiques perquè no hi ha gaires matèries del tema de la música o audiovisuals plàstiques en els seus currículums escolars. 

Sir Ken Robinson, escriptor i educador britànic, va fer un descobriment important en format d’àudio de 20 minuts, relacionat amb el desenvolupament de la creativitat i el costat artístic dels infants. Segons Sir Ken Robinson, “l’educació es tracta de permetre que els estudiants aprenguin a comprendre el món que els rodeja i els talents dins d’ells, perquè puguin convertir-se en persones i ciutadans actius i compassius”.

Una altra de les formes en la que es pot limitar la creativitat és oferint activitats pas a pas. Quan un professor ofereix instruccions molt precises, de fer pas a pas i exemples molt específics, els estudiants són més propensos a seguir el seu exemple el millor possible, i no crear una peça nova, diferent i creativa.

L’escola es generalitza principalment com un lloc on s’elimina tota la imaginació, i, en canvi, se’ls prepara per a treballar en oficis poc creatius. Així  que el sistema educatiu de l’escola mata la creativitat dels alumnes donant molta més importància als altres àmbits de matèries. 

És per això que a les classes de l’escola es demana de part de nombrosos alumnes més activitats creatives, ja que no només es treballarien els àmbits escrits i matemàtics sinó que també artístics.