Un objectiu que tothom coneix però ningú fa res al respecte
Els ODS són molt importants perquè tracten de problemes que afecten a tot el món. N’hi ha diversos, en concret 17, en aquest article es parlarà del que afecta “Ciutats i comunitats sostenibles”. Aquesta idea va començar l’any 1994 quan la ciutat danesa d’Aalborg va ser testimoni del moviment de la Carta Europea.
El món cada vegada està més urbanitzat des de 2007, més de la meitat de la població mundial està vivint en ciutats, i s’espera que arribi fins al 60% per al 2030. És això del que tracta l’objectiu 11 de l’ODS; obtenir ciutats i comunitats més sostenibles, per tant, amb més accés a habitatges, transport públics bàsic, segurs assequibles… Una de les característiques dels objectius (en general) de l’ODS és que es han de complir abans de la data acordada: l’any 2030.
També té com a curiositat que l’últim objectiu (núm. 17), tracta sobre cooperar per aconseguir els objectius de manera exitosa entre tots els països involucrats per així finalitzar amb les persones que no tenen una llar o no ho poden permetre per la seva escassetat de diners passa igual amb els transports, qui no es pot permetre anar en un transport públic o privat doncs que sigui més sostenible per aquelles persones.
Unes dades importants sobre el tema són les següents: la població urbana que viu en barris marginals, l’any 2018 va augmentar un 21%, per altra banda, la meitat de la població mundial no té un accés convenient al transport públic. A part, també i s’inclou algunes causes com la superpoblació del planeta, el consum desmesurat, l’escassetat de recursos naturals com l’aigua o l’energia, la desigualtat social i la contaminació en el factor de la contaminació hi ha un fet que l’any 2016, la contaminació va causar els 4,2 milions de morts prematures.
És rellevant tenir parcs naturals o espais oberts amb un percentatge més baix de contaminació, ja que així, les persones amb menys o més recursos puguin fer-les servir, així, però, el 53% de la població mundial viu a més de 400 metres d’un espai natural.
Ja havent parlat de les causes, és necessari parlar de les conseqüències. El principal problema que podria esdevenir és l’augment de morts prematures causades per la contaminació de l’aire. Aquest, a mesura del pas dels anys, s’aniria fent més popular arreu del món, tot i que els països més afectats, possiblement serien els asiàtics, és a dir, Xina, Bangladesh i d’altres. A part que un 21% més ara visqui en pobles marginals indica que el PIB mundial està decreixent, per tant, que vivim sota les nostres possibilitats, és a dir, que hem arribat a tal punt d’èxit, que ara passem al fracàs.
Òbviament, hi ha solucions per aquests problemes, com per la superpoblació; en Àsia van fer una llei des de 1960 fins a 2014 anomenada la llei del “hijo único” tracta sobre les famílies de més d’un fill, si tenien relacions sexuals devien anar a l’hospital i avortar aquest altre fill per així que tinguessin totes les famílies un fill únic. Per tant, per baixar el percentatge de la mitjana de fills per família en l’àmbit mundial, és a dir, en comptes de més de dos fills per família; un fill, per així, acabar amb la superpoblació del planeta.
També hi ha solucions per a altres problemes com el consum desmesurat, l’escassetat de recursos naturals, etc. Un gran problema té a veure amb l’aigua o l’energia, per tant, una solució és socialitzar i popularitzar la conseqüència de manera impactant, com per exemple; aplicant-hi lleis i portant-les a terme (com en el cas de la Covid-19). En els casos de la desigualtat i la contaminació, com ja s’estan duent a terme, a través d’organitzacions o lleis. Només es destacaria el fet que la societat valori el problema que es presenta, ja que ja n’hi ha suficients lleis i actualitzacions.
Webs citades:…
“Objectivo 11 | Departament of Economic and Social Affairs.”
