Ens reunim amb l’alcaldesa de Mollet del Vallès

Què et va motivar a ser alcaldessa?

• Em vaig iniciar en política, és a dir, vaig començar a militar en el meu partit polític, el socialista, en l’any 2003 quan només tenia vint-i-pocs anys. 

• Penso que militar en un partit no és simplement una carrera professional sinó un instrument útil per intentar millorar el teu municipi, país o el món en general. Una vocació que portes a dins on ofereixes el millor de tu per fer del teu voltant un lloc millor.

• Mai vaig imaginar que arribaria a ser alcaldessa de Mollet del Vallès.

• L’any 2007 vaig entrar com a regidora de l’Ajuntament on després l’alcalde em va oferir a anar a llistes electorals, el partit va aprovar les llistes, van obtenir el suport majoritari de la ciutadania i a partir d’aquell moment vaig començar a agafar responsabilitats. 

• Soc funcionària a l’Ajuntament de Granollers.

• He nascut en una casa on sempre s’ha parlat molt de política i hem vist que aquesta també té coses dolentes, però és necessàries.

• Totes les coses que ens passen són decisions que prenen governs i parlaments.

Quin ha sigut el teu recorregut acadèmic i laboral per ser alcaldessa?

• Vaig fer l’EGB a l’escola Montseny, i l’Institut al Vicenç Plantada

• Jo tenia molt clar que la meva vocació era treballar a l’administració pública, sempre m’ha cridat molt el servei públic, per tant, vaig fer gestió i administració pública, enfocada en el dret administratiu, ciències polítiques i de l’administració, un màster en dret urbanístic i dret local i també dret.

• La secretaria o el secretari és una figura molt important en un ajuntament, de fet és el cap més alt en l’àmbit funcionarial, també destaquen els interventors amb el càrrec més alt en l’àmbit econòmic.

Com es planeja fer Mollet més net i sostenible?

• L’estudi sobre els nivells de contaminació a Mollet es va fer pagat per una empresa de depuradores d’aire amb uns controls determinats.

• El que no creiem just i poc professional és adjudicar a Mollet com a la setena ciutat més contaminada d’Europa quan aquest testatge només s’ha fet a 10 poblacions diferents. Creiem que s’hauria d’haver fet un control més exhaustiu i extens a totes les ciutats d’Europa per poder fer un rànquing més imparcial i honest, on de totes maneres, dubtem que una ciutat tan petita en comparació amb Europa ocupes el setè lloc com la més contaminada. Fet que demostra que tota notícia s’ha de llegir des del pensament crític.

• El control de l’aire és una competència de la Generalitat i des de l’Ajuntament creiem que és molt important fet que l’aire ens afecta a tots.

• A Mollet tenim un control a l’AP-7 on aquest mesura la contaminació que aquesta provoca, és cert que aquest aire contaminat el patim a Mollet, però, posar un control en una carretera tan concorreguda on passen milers de cotxes diàriament, és clar que el testatge serà dolent. Per tant, des de l’ajuntament creiem que s’ha de descongestionar l’AP-7.

• Els nivells de contaminació a Mollet han baixat molt des de la pandèmia i amb l’arribada dels cotxes elèctrics i híbrids, on ara ens mantenim per sota dels màxims que marca Europa.

• Cal una aposta forta pel transport públic.

• Vam fer un estudi de mobilitat a Mollet, on de tots els itineraris que fem els molletans a peu per dintre del nostre municipi, el 80% el fem a peu, però també més del 70% dels molletans que treballen fora agafen el cotxe.

• Dins del que podem fer, estem canviant la flota de vehicles municipals a elèctrics o híbrids, fomentant les bonificacions per la compra de cotxes elèctrics i híbrids i el més important, la gestió del verd.

Quins plans preventius hi ha per fer front a èpoques de sequera?

• Mollet fa molt temps que fa inversions per tal de recuperar aigua que tenim al subsol, fet que en tenim molta.

• El 30% de l’aigua de l’aixeta a Mollet prové de pous propis.

• Hem treballat amb organitzacions i entitats molletanes per tal de fer front a a la sequera com a les dutxes dels camps de futbol o la piscina municipal.

• Hem utilitzat l’aigua freàtica per a molts usos com la neteja diària dels carrers o el reg.

• Hem seguit estrictament el pla de sequera de la Generalitat a més del nostre propi.

Es farà alguna promoció d’habitatge públic aviat?

• És cert que la natalitat està baixant, però també creix l’esperança de vida, i per tant és innegable evitar aquesta mobilitat. De fet, es preveu que pel 2030, a Catalunya serem 10 milions de persones, estret d l’Idescat.

• L’habitatge és un dels grans reptes per Mollet. La política d’habitatge és molt lenta, tot el que implica aconseguir un sòl per edificar és molt lent.

• A Mollet estem acabant el planejament urbanístic de la ciutat, que, si tot va bé, estarà en vigor a la tardor, és un projecte que es dibuixa durant quinze anys i un dels reptes amb els arquitectes ha estat trobar sòl per edificar habitatges de protecció oficial. Els ajuntaments hem de complir un principi de solidaritat urbana, que implica que el 15%  de tots els habitatges que existeixen a la ciutat han d’estar protegits, per tant, és un imperatiu legal que hem d’obeir. Per a totes les zones que hi ha per edificar o reformar a Mollet, s’imposa la llei d’habitatge d’Espanya, quina t’obliga que quan hi ha un desenvolupament d’un sector i en aquest es crea habitatge, com ara tenim aquí l’acabaran, que encara està per construir, a Valentí Almirall o a l’estació de França, el 30% ha de ser de protecció oficial. De fet, nosaltres amb el nostre planejament, anem a més, aspirem a un 50% i obligarem que d’aquest per cent la meitat siguin estrictament de lloguer.

• Respecte a les promocions que estem treballant actualment, hi ha un solar que es troba a Can Borrell, on ja han presentat una llicència d’obres per tal de construir 100 habitatges de protecció oficial a petició de la Generalitat. També davant del museu Abelló hi ha un solar de desenvolupament urbanístic que serà lloc per a una plaça pública, la plaça Nevosc, i també de 44 habitatges més.

• La generalitat ha tret un programa per a construir 50.000 habitatges a Catalunya de protecció oficial on els ajuntaments havíem de cedir terrenys per edificar i el solar de can Fàbregues, al museu Abelló, és part d’aquest programa, que és a l’espera de la llista de solar que es construiran primer al mes de juliol. 

• Estem treballant en un programa de rehabilitació. Tenim la casa dels mestres, de Francesc Macià, on hi ha uns antics habitatges que volem rehabilitar per destinar-los a lloguer social i l’edifici al Carrer Bellatura, on hi havia una antiga casa dels mestres que està tancada, també.

Què en pensa l’Ajuntament sobre l’oposició del poble envers la construcció al Calderí? 

• Ho tinc molt clar. Partim que Mollet té 10 km quadrats, on la meitat del seu terme municipal, és a dir 5 km quadrats, són protegits, que és Gallecs. Mollet des de l’any 1982, des del primer planejament urbanístic, doncs, dibuixa la ciutat en només 5 km quadrats, incloent el sector del Calderí, qui sempre ha estat un sector urbanitzable. Igual que la vostra escola, el Can Besora, l’escola bressol dels Pinetons o Can Borrell, que també eren part de Gallecs, en algun moment es va decidir que serien zones urbanitzables. Que el Calderí no hagi estat desenvolupat no significa que no hagi estat dibuixat i inclòs en el pla de desenvolupament urbanístic de Mollet. De fet, Mollet necessita més habitatge, més enllà dels obligats per la llei i la Generalitat, també necessita espais públics. Sobre això, el Calderí té uns drets urbanístics adquirits, i, fet que ara sigui un espai privat, els propietaris són conscients que sempre ha estat i serà zona urbanitzable i, per tant, voler declarar-ho zona no urbanitzable és una guerra exhaustiva, lenta i quasi impossible, ja que Mollet sempre ha tingut l’espai del Calderí pel seu pla urbanístic.

•  Respecte a els beneficis, amb el seu desenvolupament es preveu un 80% per sector públic, amb un espai reservat per ús cultural, per ús esportiu, com un poliesportiu amb piscina municipal, espai sanitari i assistencial, perquè les dades indiquen que el 2030 es doblaran les persones que viuran amb més de vuitanta anys, i espais educatius. Però el més important serà que al Calderí hi haurà molt d’espai verd. La idea és unir com en una anella verda l’espai dels Pinetons amb el del calderí. En definitiva, soc una defensora que el barri del Calderí s’ha d’acabar, fet que hi ha problemes de xabolisme i plagues.

Com pot la gent jove participar més en les decisions de l’Ajuntament?

• Mollet compta amb un pla de joventut, el pla local jove, que té com a objectiu fer arribar les suggeriments, queixes i propostes per millorar Mollet des del punt de vista més jove.

• Estem treballant per crear el consell de l’adolescència perquè els joves pugueu participar activament en les decisions de l’ajuntament, també tenim el consell d’infants que fa més de 13 anys que funciona a Mollet i hem acabat de constituir el consell de la gent gran.

Es faran més activitats per a joves i famílies?

• Des que vaig adquirir el càrrec ens hem marcat i estem aconseguint que Mollet estigui molt actiu i dinamitzat. Fem promoció de la cultura i de l’oci però des d’una perspectiva pública per tal de mantenir viva i activa la ciutat a través de moltes activitats inclusives i diverses per totes les edats i gustos a petició de la ciutadania.  

• La divulgació i la transmissió d’aquestes activitats no és gaire bona, ja que tot i tenir unes xarxes socials aquestes no són suficients.