Entrevistarem a l’Ester Safont Artal nascuda el 23 de juny del 1970 a Mollet. És Filòloga i professora de secundària a l’escola Sant Gervasi i anterior professora del col·leg Estonac. L’Ester és una professora que li agrada molt la seva professió i la gaudeix molt, li agrada molt aprendre coses i tractar amb adolescents. Ella a part de ser professora té dotze relats publicats en la web “Relatsencatalà”, uns relats molt especials que expressen els seus sentiments i les seves emocions. Va estar treballant durant deu anys a l’Ajuntament de Mollet.
Quan vas començar a fer relats?
Vaig començar a fer relats fa vint anys, treballava a un altre escola, o potser 30. Vaig començar a escriure jo sempre he dit que la narrativa és terapèutica, per mi escriure és una manera de treure coses de dins. Vaig passar una època de la meva vida que necessitava exterioritzar sentiments, començar a escriure perquè em vaig adonar que no m’anava malament, però tampoc no n’he fet un ús públic.
Què sents quan escrius un relat?
Sento que les paraules surten soles en realitat és com hi ha moments com d’inspiració i tu notes que et poses a escriure i és com si no fossis tu com si et transportes hi ha com alguna cosa que et dicta. Llavors de com i volta et surten expressions boniques i ho llegeixes tot, et van venint idees al cap i ho vas lligant, busques la millor manera d’expressar-lo. Jo a vegades utilitzo diccionaris de sinònims també, no és que tot surti, hi ha a vegades que tu mateixa has de dir utilitzo un diccionari de sinònims i mira veig aquesta paraula, i ostres m’agrada molt
Per què vas dedicar-te a ser professora de literatura catalana?
En realitat vaig estudiar primer magisteri, per ser professora de nens petits, o sigui sempre la meva avocació era ser profe, i vaig pensar ser profe de nens petits, tot i que tenia bon expedient acadèmic i he pogut escollir altres carreres. Jo volia ser profe, ho portava dient des de sempre tota la meva vida, i vaig estudiar magisteri. Llavors vaig començar a treballar amb nens més petits, i em vaig adonar que a mi els nens petits no m’agradaven, m’agradaven més grans. Vaig començar per a nens petits després vaig començar a fer alguna pràctica per cicle mitjà, i després vaig estar el que es deia setè i vuitè d’EGB que seria ara un 1r o 2n d’ESO. Mentre més gran eren més ganes tenia d’ensenyar a nens més grans. I ja va ser el moment que vaig acabar la carrera de magisteri i automàticament vaig fer una cosa que es deia curs pon, que et permetia estudiar amb tres anys més una nova carrera, i vaig estudiar la carrera de filologia catalana, d’aquesta manera ja podia ensenyar a nens des de tres anys fins a 18. Em va obrir completament, clar vaig deixar i doncs vaig començar a secundària vaig estar fent classes a EGB o formació professional. Doncs jo tenia vint-i-tres anys i donava classe a alumnes de 18, que quan anava de festa coincidíem.
Què és el que més t’agrada de la teva professió? I dels adolescents?
El que més m’agrada? Jo moltíssim, gaudeixo interactuant amb l’alumne, el que més m’agrada és fer classe, el que menys és fer papers, no hi suporto els paperams i les reunions, aquestes coses extres. Però el que més gaudeixo és entrar en una classe i fer classe, explicar i interactuar. El que m’agrada dels adolescents, és que teniu una edat que és divertidíssima. És divertidíssima, de debò. És l’edat de les contradiccions, l’edat d’un descobriment d’un mateix, l’edat d’anar formant-la teva personalitat, per una banda, són nens per un altre sou grans, hi ha com un batibull d’hormones i de sentiments. Tot és una mica així, m’agrada poder-vos parlar com a adults encara que en determinats moments no sempre hi actuem. Poder mantenir converses amb vosaltres com a adults. Per ensenyar o educar adolescents diuen que has d’estar molt malament, però a mi m’agrada ho reconec. També us haig de dir que tenia moltes ganes de venir a aquesta escola perquè em donava l’oportunitat de poder ensenyar a batxillerat sempre he estat a escoles que no tenia batxillerat, aquí puc fer batxillerat, per tant, hi ha parts de continguts que mai he pogut donar de literatura, ara els puc donar i la veritat és que m’agrada perquè és la meva vocació.
Sempre ha estat el teu somni ser professora o de petita volies dedicar-te a algun altre ofici?
No, Sempre és veritat que un moment de la meva vida vaig pensar a ser periodista, perquè com se m’ha donat bé escriure va haver-hi un moment de la meva via quan estava acabant magisteri vaig dir en això podria tirar per la branca del periodisme. I de fet vaig fer una assignatura per lliure de comunicació audiovisual a la universitat precisament per veure el que, però llavors ja, no sé, tens parella, et vols cassar, vols una feina fixa, totes aquestes coses que passen, ara segurament o faria diferent, dedicaria més temps a estudiar i menys a regularitzar aquestes coses.
Què vas fer durant deu anys a l’Ajuntament de Mollet? Per què vas renunciar?
Vaig aprendre molt, durant deu anys vaig estar a… Bé, portava la regularia d’obres, a serveis i medi ambient, i sobretot el que vaig fer allà va ser aprendre, però aprendre d’àmbit molt diferent del meu, perquè clar, quan tu ets profe i estàs en una escola no deixa de ser com un micro món, no? Com un món petit i tancat, on estàs a dins d’aquest món i tu forces la teva vida al voltant d’aquest món. Llavors, de cop i volta et trobes que ets regidora de la teva ciutat i que has d’assumir responsabilitats que van molt més enllà de la teva formació inicial, no?, llavors, a la primera vegada, a la primera reunió o vaig anar va ser una reunió al consorci de residus del Vallès oriental, i de cop i volta dic: “jo soc profe de català, que estic fent en aquesta reunió que estan parlant de números, de la recollida selectiva, de tot el tema de convertir en bio gas tots els residus i tot això?”, o sigui, temes científics, molt més enllà del que era la meva formació.
I allà vaig pensar: això serà molt divertit, perquè aquí aprendre molt. I efectivament, vaig aprendre molt, vaig conèixer moltíssima gent, és increïble perquè vaig per Mollet i, entre que ja ser profe fa que coneguis a molta gent, ara estat regidora que encara em coneixes més. La meva parella no vol anar amb mi pel carrer perquè contínuament em paren i haig de saludar, parlar i tal, però m’agrada, i sobretot el que més em va agradar de l’experiència d’estar a l’ajuntament va ser doncs tenir l’oportunitat de servir, de servir a la teva ciutat, de donar alguna cosa per la ciutat. O sigui, jo em vaig enriquir molt personalment, però en realitat el que més em va agradar és el que jo vaig poder servir, ajudar als altres, la gent venia, demanava coses, poder transformar, com feia obres i de cop i volta veies un espai molt degradat i de cop i volta es convertia en una plaça molt bonica o una rotonda que deies: “ostres, mira aquesta rotonda, que maca ”.
Senties que era com si haguessis transformat un espai que tu estimes, que a tu t’agrada, que forma també part de la teva vida, per tant, si et sents molletana, poder estar al servei de la teva ciutat és una cosa molt bonica, i defensar uns ideals també, perquè és important defensar unes idees, per tant, per mi era el ben estar dels altres, que la gent pugui tenir el màxim de benestar possible.
Treballaves de professora mentre formaves part de l’Ajuntament
No, els deu anys que vaig estar a l’ajuntament, com que estava de dedicació exclusiva, vaig tenir una excedència, una excedència vol dir que: mentre ocupes un càrrec públic, és obligatori en la feina en què tu estàs, se’t doni una excedència. Llavors, és forçosa, o sigui, et donen aquests deu anys, jo treballava a l’ajuntament, i jo cobrava de l’ajuntament, però m’havien de mantenir el lloc de treball a la meva feina, i era un moment en què ho digues, ja plego, i llavors tornava en el meu lloc de treball, o sigui, jo no vaig perdre mai la meva feina, la meva feina continuava sent professora, però durant deu anys no vaig anar a l’escola, vaig anar a l’ajuntament i cobrava d’allà, i després quan vaig tornar, vaig tornar molt alegre.
Quines són les teves aficions fora de l’institut, tens hobbies?
Si, encara que sembli mentida, evidentment m’agrada molt llegir, això ja va per davant, ja sabeu que m’agrada escriure, o sigui que, llegir i escriure són dues coses que m’agrada molt fer, l’altre, encara que sembli mentida sempre he sigut molt esportista, per a mi el bàsquet era essencial, jo jugava a bàsquet, i després de jugar a bàsquet i a conseqüència d’una lesió vaig començar a ser entrenadora, vaig entrenar durant molt temps tant a equips de categories inferiors com de superiors, aquí a Mollet, a Santfost, etc. Ens ho passàvem molt bé, així i tot, el bàsquet em continua agradant, em continuaria agradant molt fer esport, el que passa que havia estat darrerament jugant a pàdel, però és que em fan molt mal els genolls, o sigui, tinc un problema en els genolls que no em deixa fer esport d’impacte, llavors, m’ho passo bé, però després em fan mal els genolls, llavors prefereixo sortir a caminar, com a hobby, en lloc de fer un esport el que faig és agafar i caminar, que caminar també està bé.
Hem vist que tens relats publicats a la web, quant trigues per a fer un relat?
Depèn, en general vaig molt ràpida, però perquè els hi he estat molt temps, és a dir, durant molt temps vas pensant, no pensant, o et passa algo i dius: “això serà un relat”. Però no l’escrius. I n’hi ha dies que estic al llit en la nit, i penso coses, però després quan m’assec i l’escric, l’escric ràpid. Perquè allà està to, o sigui, el penses durant molt temps, però el moment d’escriure’l, jo què sé, en un matí.
- Recomana tres llibres que tu creguis que qualsevol estudiant d’ESO hagi de llegir.
- La terra: d’Eloy Moreno
- La parella del costat
- Ens ho dirà demà
