Una veïna de Valencia parla sobre la vida d’abans i els drets de la dona en els anys 50
Per Andrea Martínez i Rayhane Issmaili
Fernanda Hernández, nascuda en l’any 1957. És l’àvia de l’estudiant Andrea Martínez de 3r ESO de l’escola Sant Gervasi. Resideix a Mislata (València), i l’encanta parlar sobre de com era la vida en la seva època.
Com han evolucionat els drets de les dones?
Han evolucionat en tots els sentits, perquè ara les dones poden tenir una molt bona feina i poden estudiar. Per exemple, jo vaig començar a treballar de molt jove, amb quinze anys i alguna cosa que passava era que qualsevol home que portes més temps que tu treballant en aquell lloc manava sobre tu en tot.
Quins eren els drets de les dones abans?
Eren escassos, per no dir que cap, absolutament tot el que fèiem havia de ser amb el permís o dels teus pares o del teu marit. No podies fer res per tu mateixa.
A què es dedicaven les dones?
Generalment en treballs petits com una botiga de roba o d’electrodomèstics; però també hi havia en algunes situacions, si tenies estudis, podies ser mestra o infermera. Tot això, fins al moment en què et casaves, que ja havies de quedar-te a casa cuidant als fills, netejant, etc.
La majoria estudiava o treballava?
La majoria treballava, ja que els pares no tenien diners per a pagar els estudis o fins i tot no tenien diners ni per a menjar, per tant, t’havies de posar a treballar per a portar diners a casa.
En quin tipus de publicitat sortien homes i en quin tipus sortien dones?
Les dones sempre anunciaven coses per a la casa o per a bebès i els homes feien anuncis de bancs, cotxes o vendes de cases.
Hi havia casos de violació?
No se sabia, llavors ningú, ni la dona que per desgràcia patia una violació ho deia, i, si tenies constància d’algun cas d’una dona que hagués patit una violació tampoc es deia res.
Si no complies amb les tasques que tenia una dona, hi havia algun tipus de càstig?
Càstigs com a tal no, però depèn de la persona que et casaves, jo vaig tenir sort i em vaig casar amb una molt bona persona.
Creus que ha evolucionat la igualtat entre homes i dones?
Sí, clar que ha anat canviant, molt, en tot. Ara una dona sí que es pot defensar, demanar ajuda i lluitar per tot, ara una dona és propietària d’ella mateixa, abans, no.
A la teva època, obligaven les dones a casar-se o es casaven per amor?
No he conegut a ningú del meu entorn que la van obligar a casar-se, però és probable que sí, ja que els pares potser es fixaven en els diners que tingués la família de l’altra persona.
