Guardians de la Galàxia Vol. 2 (2017), dirigida per James Gunn, és la segona part de l’exitosa pel·lícula que va introduir aquest grup d’antiherois a l’Univers Cinematogràfic de Marvel. Peter Quill, protagonitzat per Chris Pratt i Gamora, protagonitzada per Zoe Saldaña ens regalen una pel·lícula plena d’acció i humor.
La història comença amb els Guardians treballant per als Soberans, una raça arrogant que els contracta per protegir unes valuoses bateries. Però quan Rocket decideix robar-les, l’equip es veu perseguit i acaba trobant-se amb Ego, un ésser immensament poderós que afirma ser el pare de Peter. A partir d’aquí, la trama es divideix en diferents fils narratius: mentre Quill intenta entendre el seu passat, Gamora i Nebula s’enfronten al seu conflicte familiar, i Rocket i Yondu descobreixen que tenen més en comú del que sembla. Al mateix temps, el grup ha d’unir forces per aturar una amenaça que podria destruir tot el que coneixen.
Un dels punts forts de la pel·lícula és el desenvolupament dels personatges. A diferència de moltes seqüeles que es limiten a repetir l’esquema de la primera entrega, Vol. 2 aprofundeix en els conflictes interns dels protagonistes i dona més pes a les seves emocions. La relació entre Quill i Ego no és només un gir argumental, sinó que serveix per explorar el tema de la família més enllà de la biologia. També destaca la relació entre Yondu i Rocket, que es converteix en una de les més emotives de la pel·lícula. L’humor continua sent una peça clau de la saga, amb diàlegs divertits i situacions absurdes que encaixen molt bé amb l’estil de la pel·lícula.
Tot i això, la pel·lícula té alguns punts febles. A vegades, l’humor es fa excessiu i treu força a moments que podrien tenir més càrrega dramàtica. També hi ha problemes de ritme, especialment en el segon acte, quan l’exploració del passat de Quill amb Ego s’allarga massa i fa que la història es torni menys dinàmica. Pel que fa al vilà, tot i que Ego té una motivació més interessant que altres antagonistes de Marvel, el seu desenllaç resulta previsible i li falta una mica més d’impacte.
En definitiva, Guardians de la Galàxia Vol. 2 és una seqüela molt entretinguda que aconsegueix expandir la història i aprofundir en els personatges sense perdre l’essència que va fer gran la primera entrega. Tot i els seus petits defectes, segueix sent una de les pel·lícules més personals i emotives de l’UCM, amb una bona combinació d’acció, humor i moments memorables.
