/

Històries tenyides de vermell opac

La història a vegades sembla melodramàtica; però els fets són fets i ningú ho pot canviar. En aquest breu reportatge presentem quatre d’aquestes històries obscures, especialment per la gent jove. Són històries que demostren crims de guerra que en alguns casos han estat sense condemna apropiada.

Per: Alan Aubrey, Héctor Torrejón i Alonso Romero.

Jorge Rafael Videla, dictador d’Argentina

 

Va ser un dictador i militar argentí que va arribar al poder a través d’un cop d’estat. Va estar al poder des del 1976 al 1981, enderrocant al govern del Partit Justicialista, o peronista, de María Estela Martínez de Perón, coneguda com a Isabelita, i va aplicar econòmicament el lliure mercat.

Com a dictador va aplicar una gran opressió sobre els que estaven en contra seva, fent desaparèixer a més de 30.000 persones segons les organitzacions de drets humans.

Pol Pot, dictador de la República Popular de Kamputxea

Pol Pot va córrer l’any 1970 representant al PCK (Partit Comunista de Kamputxea) amb el suport de E.E.U.U., ja que era anti Vietnam. Aquestes eleccions les va perdre, i en 1975 va armar un cop d’estat i els “Gèrmens Vermells” o el PCK va tomar el poder de Cambodja així canviant en nom a la República Popular de Kamputxea. Destaca per l’holocaust d’un terç de la població de Cambodja és a dir més de 2 milions de persones, així també causant que l’esperança de vida Cambodjana baixés fins als dinou anys en 1977. Junt amb l’abolició de la cultura, la literatura i la cultura a Cambodja. S’especula que va ser a causa de la seva incompetència amb els estudis. 

Al 7 de gener de 1979 per mitjà d’intervenció militar per part de govern Vietanmita. Que va obligar Pot a sortir del país i escapar a la jungla cambodjana

Khorloogiin Choibalsan, dictador de Mongòlia

Choibalsan va ser escollit dins del Partit Revolucionari Popular de Mongòlia i va ser mà dreta de Ióssif Stalin des del 1929 al 1952. 

Choibalsan va supervisar les purgues ordenades de la Unió Soviètica en la dècada dels anys trenta, resultant en la mort d’un estimat d’entre 30.000 a 35.000 mongols, la majoria clergues budistes, intel·liguèntsia i dissidents polítics.

Idi Amin Dada, dictador d’Uganda

La dictadura d’Idi Amín Dada (1971-1979), va deixar 500 mil morts a Uganda, uns dels episodis més foscos d’Àfrica del segle XX, com una simple performance surrealista i còmic; en què Dadà protagonitzaria incomptables espectacles dignes de pena. Idi Amin havia estat campió de boxa d’Uganda i mentre subjugava el seu país va afegir una altra obligació més a les seves tasques. Va acomiadar l’entrenador de la selecció olímpica de boxa i com no podia ser d’una altra manera es va posar al capdavant. Fins i tot va amenaçar de presentar-se ell mateix sobre el ring, Idi Amín Dada té moltes més històries com aquestes que defineixen al seu caràcter, per això va ser l’home més temut d’Uganda.

Redactores Juniors

,
close