Inside Out 2, dirigida pel director americà Kelsey Mann i produïda per Pixar, és la seqüela de la popular pel·lícula Inside Out. Aquesta pel·lícula se centra en els canvis emocionals que s’experimenten durant l’adolescència a través de la Riley, la noia que coneixem des de la primera pel·lícula. Aquesta nova història tracta sobre l’adaptació de la Riley a un munt de noves situacions com el canvi de ciutat i l’arribada a l’institut, entre d’altres.
En el transcurs de la pel·lícula podem veure com uns sentiments nous s’afegeixen a aquelles 5 emocions bàsiques que ja apareixien a la preqüela (l’alegria, la ira, el fàstic, la tristesa i la por). Cal remarcar que, aquestes noves emocions, són les mateixes d’abans però descrites des d’un punt de vista nou.
Un dels canvis més destacables d’aquesta nova entrega és la introducció de quatre nous sentiments: l’ansietat, la vergonya, l’enveja i l’avorriment. És una novetat genial, ja que els adults i els adolescents es poden identificar fàcilment amb els personatges i, per tant, tenen una actitud més positiva al voltant de la pel·lícula.
Tot i això, hi ha una gran desigualtat respecte al temps en pantalla que rep cadascun dels personatges. Per exemple, l’ansietat té un clar protagonisme. Això ens fa reflexionar sobre quina intenció té Kelsey Mann amb la pel·lícula: pretén mostrar-la i donar-li importància per tal que la gent en prengui consciència? O potser vol fer una espècie de crítica? Tot plegat, que hi hagi un sentiment que destaqui especialment no ha de ser dolent, però han traspassat els límits amb aquesta entrega; s’hauria d’haver donat més temps en pantalla als altres personatges nous.
Tot i que Inside Out 2 és una gran pel·lícula, no aconsegueix igualar l’impacte de la primera, principalment perquè la trama no és tan potent. Comença quan la Riley es veu obligada a traslladar-se a una nova ciutat amb els seus pares per raons laborals, cosa que també implica un canvi de casa i d’institut. Per no dir que la protagonista decideix anar a un campament d’estiu d’hoquei, i les seves millors amigues no l’acompanyen, per tant, la Riley ha de superar la vergonya que té a l’hora de fer amics. Comparada amb la primera pel·lícula, la trama és una mica fluixa, però força entretinguda.
En resum, Inside Out 2 és una pel·lícula sincera perquè reflecteix correctament l’etapa de l’adolescència i les emocions que l’acompanyen. Tot i que no arriba al nivell d’innovació de la primera pel·lícula, és una pel·lícula divertida, i es gaudeix veient-la.
