El 70% de l’Univers està format d’un element conegut com energia fosca
Per: Pau Godes
La magnitud del Cosmos és inequiparable, una “infinita” barreja de matèries, energies i altres components més misteriosos. Però es coneix tota aquesta grandesa? O més ben dit, tu la coneixes? Coneixes els elements de l’univers? Coneixes la composició del Cosmos?
Primerament el component més comú, per a nosaltres, i petit que es troba a l’univers, representant el 5% del Cosmos, és la coneguda com matèria bariònica. Una matèria composta per barions i leptons, que en si són, respectivament: protons i neutrons, i per altra banda electrons. La matèria bariònica també és la més coneguda a la Terra, això és així perquè la matèria bariònica, és tot el que veiem, toquem i de la qual estem fets.
El segon component, és el que es coneix com a matèria fosca un tipus de matèria que representa el 25% de l’univers. Tot i això alguns científics la denominen com, matèria invisible, a causa de les seves estranyes propietats, que en si són: el no emetrà ni interactuar amb cap radiació electromagnètica, com per exemple la llum, els rajos x, els rajos gamma, etc. De fet no hi ha manera existent a la Terra per veure-la, només hem sabut de la seva existència observant el com afecta la gravetat dintre univers. El significat d’això és ben simple, segons Newton com més prop estàs d’un nucli gravitacional, com és per exemple el centre d’una galàxia, les òrbites més properes giren més de pressa i les més llunyanes més lentes, més no en observar aquest fenomen la realitat és que totes les òrbites giren a la mateixa velocitat, això deixaria dos escenaris: el primer, Newton es va equivocar; o dos hi ha un element extra que afecta la gravetat.
Per últim el percentatge més gran representant del Cosmos és el 70% corresponent a l’element conegut com energia fosca. L’energia fosca en si és una força antigravitacional que manté l’univers en acceleració constant i accelerada. Però l’expansió no és com l’imaginem, l’univers no s’expandeix per les “fronteres universals”, sinó que allarga el camí entres les galàxies , és a dir que si galàxia A i galàxia B estan a prop de mica en mica la seva distància s’anirà engrandint. I això continuarà fins que no puguem veure les altres galàxies per la seva llunyedat. Més no, quan l’energia fosca en deixi aïllats de totes les galàxies properes, hi haurà una excepció, perquè dintre del que es coneix com el grup local, que és una agrupació de galàxies formada per: la galàxia Andròmeda, la galàxia del triangle i la Via Làctia, la força gravitacional serà tan forta que farà que les galàxies no se separaren. Això també portarà que eventualment les tres galàxies xoquin i es formi una supergalàxia amb nom ja acordat com: la galàxia d’Orió.
