Més de cinquanta anys de l’existència de la porta a l’infern, a un llunyà país asiàtic
Per: Érik López i Marc Amorós
A la dècada dels vuitanta, a un petit poble de Turkmenistan anomenat Derweze, un gran jaciment de gas natural altament inflamable es va decidir destruir mitjançant la cremació, el que va fer que es convertís en un gran pou replet de flames, replet de cendres, es va convertir en el pou de l’infern.
L’any 1971, quan Turkmenistan formava part de la unió de repúbliques socialistes soviètiques, un grup de geòlegs soviètics van descobrir per culpa d’un accident desconegut, un gran jaciment de gas natural. El problema que sorgia era que el mètode de tractament del gas en aquelles èpoques no era tan sofisticat i per culpa d’això l’aire de la zona es contaminava, el que en conseqüència feia que els éssers vius propers a la zona acabessin morint.
Malgrat el gran poder energètic que suposava tenir tant gas, es va decidir que l’opció més prudent era destruir el gas perquè no sorgissin accidents per la zona. Tot i els càlculs dels soviètics, que estimaven que l’incendi no duraria més d’una setmana, el pou va continuar cremant durant dies, setmanes, mesos i anys.
El pou continua cremant fins avui en dia, ara convertit en una atracció turística i a més ningú sap realment quan s’extingirà.
