La fam, el segon ODS a batre per al 2030

La fam és un problema que cada com trobem més als països com Afganistan, Burkina Faso, Angola…

La malnutrició o fam és la falta de nutrients i aliments al cos humà, cosa que pot portar greus conseqüències. Aquest problema  el trobem bàsicament a Àfrica central i occidental entre d’altres. Al Sud, milers de persones moren cada dia per no poder comprar ni tan sols els aliments més bàsics. Aquest problema és especialment greu en el cas dels infants, ja que poden arribar a patir multitud de problemes com ara bé un retard del creixement o desnutrició crònica.

Molt sovint al Nord, els ciutadans vivim d’esquena a aquesta situació. No hi pensem, o no hi volem pensar perquè en el fons sabem que hi hauríem de fer alguna cosa.

Pel que fa a la fam infantil, en pateixen 155 milions de nens de menys de cinc anys a tot el planeta, que presenten els símptomes de la desnutrició crònica (una estatura massa baixa per a la seva edat) i 52 milions amb malnutrició aguda (un pes inferior al normal).

Cada 4 segons mor una persona de fam al món. Una nutrició inadequada en els primers mil dies de la vida d’un nadó té conseqüències irreversibles en el desenvolupament físic i intel·lectual dels nens i nenes.

La gana és una de les conseqüències més greus de la guerra. A banda de provocar ferits i morts, la violència impedeix que la població pugui seguir la seva vida amb normalitat i això afecta la cadena de producció: conrear els camps, produir aliments, distribuir-los i vendre’ls.

La sequera també afecta molts als aliments, ja que això asseca el terra i el desnotreix doncs no es poden plantar cultius ni consumir-los.

El canvi climàtic redueix o inclús destrueix els cultius dels agricultors i pesa com una amenaça sobre el funcionament dels sistemes de producció agrícola (destrucció de cultius, empobriment del sòl, augment dels preus dels aliments…).

Un dels efectes secundaris d’aquesta situació és la inseguretat alimentària, no es pot accedir a tot el necessari, i això deriva en un empitjorament de l’estat de salut, baix rendiment escolar, baix rendiment a la feina, dificultat per a la recerca de feina per mal estat de salut, etc. Algunes solucions per aquest greu problema són; Empatitzar (no deixar menjar al plat)

Fer una petita acció que marca la diferència com contribuir amb bancs d’aliments i ONG alimentàries, donant aliments o col·laborant com a voluntari. També podem contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, i d’aquesta manera no només ajudem al nostre planeta sinó que també farem que en els països més subdesenvolupats, puguin cultivar i no se’ls destrossin els seus cultius de subsistència per culpa del canvi climàtic. Una de les coses també més importants a fer i molt fàcil, és conscienciar a la gent que tenim al voltant; com familiars, amics, o inculcar-los als fills la idea. Tots aquests són petits actes que poden canviar grans coses.

És per això que per intentar poder proporcionar més aliments i més saludables a la gent que pateix fam ara s’està expandint l’agricultura sostenible una manera de produir més aliments i a més a més d’una manera que no afecti negativament al medi ambient.

El concepte de l’agricultura sostenible es pot definir com un sistema de pràctiques agrícoles ecològiques basades en innovacions científiques a través de les quals és possible fer aliments saludables amb pràctiques respectuoses per a terra, aire, aigua, i respectant els drets i la salut dels agricultors.

Hi ha 815 milions de persones al món que passen gana, una xifra que equival a la desnutrició de més d’un de cada deu habitants del planeta. L’ONU és una de les principals organitzacions que ajuda a la fam zero, creant ONG, donant diners i aliments a països en vies de desenvolupament. També hi ha algunes altres organitzacions conegudes com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), Foodwatch, Slow Food, agricultura comunitària, el moviment internacional Via Campesina, etc.

L’objectiu d’aquest ODS seria que l’any 2030 s’acabés la gana i la desnutrició, però veient les tendències recents, no anem molt ben encaminats, ja que sembla que el 2030 hi hauria més de 840 milions de persones afectades.