En primer lloc, la intel·ligència artificial (IA) s’està integrant de forma accelerada en l’educació. Aplicacions com ChatGPT, correctors automàtics o tutors virtuals ofereixen als estudiants la possibilitat de fer deures, estudiar o preparar-se per a exàmens amb més facilitat i rapidesa. Aquests recursos prometen un aprenentatge més personalitzat i accessible. Tot i així, aquesta comoditat fa sorgir una pregunta fonamental: aprenem millor o simplement més ràpid?
En segon lloc, cal considerar com afecta aquest fenomen a estudiants i professors. Molts alumnes fan servir la IA de manera habitual, però sovint per resoldre tasques sense entendre-les realment. Mentrestant, els docents es troben amb la dificultat de verificar si allò que corregeixen ha estat fet per l’alumne o generat per una màquina. Alguns intenten adaptar-se i integrar aquestes tecnologies com a eines educatives, però molts no disposen de la formació ni dels recursos necessaris, cosa que genera desconcert i desigualtat dins de l’aula.
A més, tot i els avantatges evidents que pot oferir la IA —com ara una atenció més individualitzada o el suport a estudiants amb dificultats d’aprenentatge—, també existeix el risc de generar més desigualtats. No tots els alumnes tenen accés a dispositius o connexió de qualitat. Per tant, mentre alguns poden aprofitar al màxim aquestes eines, d’altres queden enrere, cosa que pot ampliar la bretxa educativa.
D’altra banda, un dels riscos més greus és la possible pèrdua del pensament crític. Si un alumne pot generar una redacció o resoldre un exercici amb només prémer un botó, potser ja no veu la necessitat de pensar, investigar o esforçar-se. L’educació hauria de ser molt més que obtenir resultats ràpids: ha de formar persones capaces de reflexionar, de plantejar preguntes i de desenvolupar criteri propi. Un ús irresponsable de la IA pot debilitar aquestes capacitats.
Finalment, és evident que cal posar-hi límits i normes clares. La IA no és bona ni dolenta per si sola; tot depèn de com s’utilitza. Les escoles haurien d’ensenyar a fer-ne un ús responsable i crític. També és urgent que els professors rebin suport per saber com aplicar aquestes eines pedagògicament. En conclusió, si volem que la IA sigui un recurs útil i no una amenaça, cal integrar-la de manera intel·ligent, sempre al servei de l’educació i no com a substitut del pensament humà.
