Ho sabem tot sobre l’addicció als mòbils? Hi donem prou importància?
Per: Clara Fernández i Andreu Pedrosa
La nomofòbia és la por irracional que té la gent quan li treuen, perden o trenquen el seu telèfon mòbil. Van realitzar un estudi per l’institut demoscòpic YouGov per estimar l’ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils. Van comptar amb una quantitat de 2.163 persones, revelant que gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils al Regne Unit tendeixen a sentir ansietat quan perden el seu telèfon mòbil. Per saber si tens nomofòbia aquest són alguns símptomes:
– Angoixa i desesperació per no tenir el mòbil.
– Revisar el telèfon constantment per veure si tens missatges nous.
– No prestar atenció al que passa al voltant quan estàs amb el mòbil.
– Mal de cap i d’estómac, pensaments obsessius i taquicàrdies.
– Alteracions del son. Això es refereix a treure hores de dormir per estar pendent de les xarxes socials.
– El telèfon mai està apagat i el porta sempre a prop, fins i tot s’ho deixa a la tauleta de nit per dormir.
– Estar pendent sempre de buscar un endoll per carregar el mòbil, de tenir bateria i de portar amb si tant el mòbil com la bateria.
Aquestes són les conseqüències de tenir nomofòbia:
– Por irracional a perdre el mòbil o deixar-lo oblidat.
– Baixa autoestima.
– Problemes d’interacció social.
– Ansietat, depressió, enuig, nerviosisme, preocupació extrema, estrès.
La nomofòbia es pot prevenir a través d’alguns mètodes. L’educació és bàsica per prevenir aquest tipus de problemes relacionats amb l’ús de les noves tecnologies.
Des que es van incorporar de forma massiva els telèfons al mercat, cada vegada són més les persones que depenen exclusivament d’aquests aparells i cada vegada són més les persones que han desenvolupat aquest trastorn. El psicòleg Jonathan Garcia-Allen comenta que “l’educació és bàsica per prevenir aquest tipus de patologies i s’ha de fer des de petits“. Segons el mateix García-Allen, “el problema principal no són les noves tecnologies, sinó l’ús excessiu d’aquestes, que pot materialitzar-se tant en addicció com en usos que poden generar problemes psicològics“.
Per tant, la clau no està en prohibir l’ús dels telèfons als nens i adolescents, sinó en fer-los entendre la importància de l’ús correcte d’aquests aparells i vetllar per una educació que comprengui tant els aspectes positius de les noves tecnologies com els usos indeguts. Referent a això, la prevenció en l’àmbit familiar i a l’escola és de vital importància.
