La “societat de la neu” és una pel·lícula commovedora basada en el llibre escrit pel periodista uruguaià Pablo Vierci i dirigida per Juan Antonio Bayona. Explica un dels episodis més tràgics i heroics de la història recent: l’accident d’avió dels Andes el 1972. El vol 571 de la Força Aèria Uruguaiana, que transportava 45 persones, es va estavellar a la serralada dels Andes, i els supervivents d’aquest desastre van viure una experiència extrema de supervivència que va desafiar els límits humans. La història segueix a l’equip de rugbi uruguaià Old Christian Club.
L’equip es troba a l’aeroport preparant-se per viatjar a Xile per participar en un campionat de rugbi molt important. Just abans de pujar a l’avió, tots els jugadors, incloent-hi les seves famílies, es fan una foto commemorativa, la qual ells no sabien que en el futur passaria a ser part de la història. Numa, un jove estudiant de dret i amic d’un dels jugadors de l’equip, és qui narra la història, ja que té un paper molt important en aquesta. Ell explica que quan es munten a l’avió tot és diversió i rialles. Després d’una estona, experimenten la primera turbulència. Seguit d’això tenen l’accident i comença tota la tragèdia. Passen allà 72 dies, patint fred i fent tot el possible per sobreviure.
La pel·lícula segueix de prop els esdeveniments reals, fent que sigui una experiència molt autèntica. A més, no només és un relat de supervivència, sinó que aprofundeix en els problemes psicològics que enfronten els supervivents, especialment les coses extremes que han de fer per mantenir-se vius. Bayona té un gran talent per produir escenes plenes de suspens. La seva bona manipulació de la càmera permet endinsar-se completament en els sentiments dels personatges. Un altre punt positiu de la pel·lícula són les interpretacions dels actors, que aconsegueixen transmetre molt bé les emocions de personatges. La relació entre ells i la capacitat de mostrar les emocions en certs moments és excel·lent.
Ara bé, hi ha elements de la pel·lícula que no han tingut tan bona rebuda per part del públic, moments en què el ritme es torna més lent, especialment a la primera meitat. Això pot causar que algunes persones pensin que certes parts són avorrides. També, tot i la gran interpretació dels personatges, alguns estan més desenvolupats que d’altres. És evident que hi ha personatges més importants que altres, però s’hauria pogut aprofundir més en altres aspectes.
En conclusió, “La societat de la neu” és una pel·lícula emotiva i intensa que aconsegueix explicar molt bé la història. Tot i que té alguns problemes de ritme i desenvolupament de personatges, en general és una pel·lícula molt ben feta que fa reflexionar sobre molts aspectes, tant dels límits humans com de la importància de l’ajuda entre les persones en situacions extremes.
