Des de lluny es pot començar a olorar les fulles, i la vegetació mullada on se senten els petits ocells que envolten el paisatge
Ja es pot notar l’època dels moniatos i els bolets, es comencen a veure les petites paradetes de castanyes, on cada any s’omplen de gent amb el mateix propòsit. És notar l’emoció dels nens per la Quaresma, o per l’arribada del Halloween.
Els arbres s’estan posant daurats, la tardor d’altres anys està tornant. Les cançons es comencen a escoltar en la petita veu dels nens que la canten cridant. Ara començarà a omplir-se a poc a poc de gent, amb el mateix propòsit de caminar sota la pluja, llegir sota un arbre, o prendre un cafè sota un tendal. Sense nens i moviments, amb fulles caigudes, el terra ple d’elles, el banc…
Es pot sentir l’aire de tardor, d’octubre, com quan estàs passejant amb la família, entre fulles i una tranquil·litat i felicitat immensa pel bosc del costat de casa teva, on us perdeu enmig d’arbres i després tornaveu a casa i menjaves castanyes, moniatos i bolets. Com quan a la nit amb les amigues veies Gilmore girls, Harry Potter o Hocus Pocus, unes pelis molt tardorenques, perfectes per la temporada en què estàvem, i ens quedàvem fins tard gaudint i l’endemà ens despertàvem cansadíssimes però amb un cafè a la mà i galetes de Halloween. Aquelles que se’t desfeien a la boca i tenien un punt dolç, encantador. Quan passaves les tardes entre fulles de llibres en mig del bosc, i passaves una estona a soles, s’entinti lliure i feliç, i després d’una estona berenaves allà i senties goig de les vistes.
