Avui dia, molts de nosaltres portem roba de marques conegudes com Zara, H&M o Mango sense pensar en qui la fa ni en les condicions en què es produeix. És una realitat tristament coneguda que, en molts països del Tercer Món, els treballadors i treballadores que fabriquen aquestes peces de roba viuen en condicions molt inestables, amb sous molt baixos i sense drets laborals adequats. La situació és inacceptable, i és una de les injustícies més grans del sistema econòmic global actual.
Les grans marques de moda busquen produir roba a preus molt baixos per poder vendre-la a un preu assequible als consumidors dels països desenvolupats. Per això, la producció es fa a països com Bangladesh, Pakistan o Vietnam, on la mà d’obra és barata i les lleis laborals sovint no es respecten. Així, moltes vegades els treballadors han de fer hores extres sense remuneració i a més treballen en condicions infrahumanes. Això es coneix com a “explotació laboral”. Crec que és una vergonya que les grans empreses continuïn aprofitant-se d’aquesta situació, quan saben perfectament què està passant a les fàbriques on es produeix la seva roba.
A més, els salaris que reben aquestes persones són molt baixos, sovint no arriben ni a cobrir les necessitats bàsiques de la vida, com l’alimentació o l’habitatge. En molts casos, els treballadors estan tan desprotegits que ni tan sols tenen la possibilitat de lluitar pels seus drets o per millorar les seves condicions. En aquest sentit, els governs dels països desenvolupats haurien de fer més per controlar les pràctiques de les grans empreses.
En definitiva, la moda no hauria de costar la dignitat de les persones, i tots tenim un paper a jugar per evitar l’explotació laboral en els països més desfavorits. Si volem un món més just, hem de ser conscients de les conseqüències de les nostres decisions de compra i exigir canvis a les grans marques. El futur de moltes persones depèn de les nostres accions avui.
