Noa Melián, Berta Baldó, Lia Lorena Solivellas i Xènia Tajahuerce
Aquest racó de l’escola els estudiants el recorden com un lloc molt especial on comparteixen moments entre ells i amb professors quan eren més petits. Sortien a plantar fruites i verdures amb el seu grup classe i eren molt feliços.
En tornar-hi es van trobar amb què l’hort havia desaparegut perquè l’havien traslladat, i com es pot veure en la imatge hi ha unes cadires on els nens surten a llegir, els professors surten a descansar o a fer activitats a l’exterior. Van posar-se una mica melancòliques a l’hora de parlar amb un antic professor de primària i ell els va explicar el perquè d’aquests canvis.
Encara que el nou lloc no està malament, no ens agrada del tot la idea, ja que amb el trasllat de l’hort se’n va amb ell totes les nostres memòries. Considerem que aquella hora a la setmana en la qual regàvem l’hort i plantàvem llavors era una activitat que tots els nens haurien de fer.
