Aquest divendres, l’Índia ha inaugurat el “Bala de l’Índia”, un tren d’alta velocitat que connecta Bombai i Ahmadabad en menys de dues hores. És un projecte que sembla impressionant: el més ràpid del sud d’Àsia, arriba a 320 km/h i ha estat possible gràcies a la tecnologia japonesa. Però, és realment tan positiu com sembla?
D’una banda, és innegable que el tren representa un gran pas cap a la modernitat. Reduir tant el temps de viatge entre dues ciutats tan importants és molt útil, especialment per a l’economia i el transport. A més, el tren té un sistema de frenada que estalvia energia, i això també és un punt a favor.
Tanmateix, què passa amb la resta del país? L’Índia encara té un sistema ferroviari que moltes persones fan servir cada dia en condicions bastant dolentes. Aquesta inversió hauria pogut servir per millorar els trens que ja existeixen, perquè són milions els que depenen d’aquests trajectes i no tindran accés al “Bala de l’Índia”. Això fa pensar si aquest projecte és només per a les classes altes i urbanes, cosa que no beneficia la majoria de la població, que continua sense millores en el seu transport diari.
A més, hi ha hagut crítiques pel desplaçament de comunitats locals per construir les infraestructures i pels problemes ambientals que pot causar. La construcció del tren ha suposat una gran alteració del territori, amb la destrucció d’hàbitats naturals i un augment de l’impacte ambiental. Amb la crisi climàtica actual, invertir en grans infraestructures que no prioritzen la sostenibilitat ni la protecció del medi ambient pot ser contraproduent. Per tant, aquest projecte no afavoreix el medi ambient, ja que genera una empremta ecològica important i no aposta per solucions més verdes.
En resum, el “Bala de l’Índia” pot ser impressionant, però sembla que no està pensat per a tothom. Si el progrés no beneficia tota la població i no respecta el medi ambient, potser no és tan positiu com ens volen fer creure.
