Aran Montero, Jan Escamilla, Pau Moreira i Joel Moratel
En Manuel Segura, o com li diuen a l’escola, Manolo, és un professor de l’ESO i Batxillerat a l’escola Sant Gervasi amb cinquanta-vuit anys. Les assignatures que ell ensenya són les mates, química i aquest curs és tutor de classe de 3r ESO A. Ell és un gran apassionat a la lectura. També entrenador de bàsquet a l’escola.
Quants anys portes fent classe a l’escola Sant Gervasi?
Vaig entrar a l’escola l’any 89, 1989, és a dir uns trenta-quatre anys i 35 cursos.
Per què vas decidir ser professor?
Això és complicat d’explicar per què sempre em va agradar. Vaig començar sent entrenador de bàsquet de nens petits i suposo que és perquè m’importa la gent. Des dels 15 anys vaig decidir ser professor i mai m’he plantejat ser altra cosa. Vaig pensar que ajudar a la gent estava bé i no m’ho vaig plantejar de cap altra manera.
L’afició a la lectura, et va sorgir d’un dia per l’altre o va ser per un llibre en concret?
No van ser els llibres, va ser perquè a casa hi havia molta lectura i sobretot pel meu avi, el meu avi va ser la clau de tot. Va ser el que es va interessar més a donar-me suggeriments, em regalava llibres… Ell va ser la clau, a part, a casa sempre hi va haver un ambient lector.
Què creus que et pot aportar la lectura?
Mare de déu, això dona per escriure una tesi doctoral. La lectura aporta moltíssimes coses, aporta cultura, criteri, també aporta diners, optimisme, aventura, i sobretot aprenentatge.
Què penses quan trobes un llibre trencat?
Desesperació i penso que la humanitat està molt malament i no tenim gens de futur. Els llibres trencats signifiquen molt més que el mateix llibre destrossat, significa un acte d’incultura, una salvatjada i també indica la calanya de la persona, és a dir el nivell cultural de la persona. Una persona que és capaç de trencar un llibre és una persona molt més que inculta, és un salvatge.
Què li diries a una persona que diu que la lectura no li servirà per res?
Doncs el que abans he comentat, és un ignorant, simplement. I com que la ignorància és atrevida qualsevol persona que digui que un llibre no li servirà per res, doncs pobreta, fa llastima.
Què és el que més i el que menys t’agrada de ser professor?
El que més m’agrada, sobretot, és veure persones perdudes que acaben trobant el camí. I el que menys m’agrada és corregir.
Què fas quan un alumne no entén un concepte matemàtic o un procés químic?
La base de tot és que l’alumne tingui interès. Si l’alumne no té interès, l’alumne mai arribarà a entendre aquell concepte. A partir del moment en el qual no ho entén, hem de fer de tot. M’ha de fer preguntes, jo les haig de respondre, ha de practicar, m’ha d’entregar feina … Tot això és un procés, de fet és una cosa que pot durar anys. Pot ser que tinguis una idea, i assoleixis aquest aspecte anys després.

I ara canviant el tema de les preguntes, són més de fora l’entorn educatiu i lectiu.
Has viscut a Mollet tota la teva vida?
No, vaig venir a viure a Mollet al mateix any que vaig entrar aquí a treballar.
Com vas arribar aquí?
Doncs vaig venir a fer un curs d’entrenadors i vaig al CAR (centre d’alt rendiment) de Sant Cugat. Allà vaig conèixer una persona que treballava aquí a l’escola, aleshores com jo buscava feina, vaig fer unes quantes entrevistes. Una d’elles va ser amb el que era abans el director d’aquesta escola en Manuel Arroyo. Llavors, em va contractar, va ser pura casualitat. Podria haver estat treballant a un altre lloc, però no, aquesta és la meva història.
Fora de l’escola, quins hobbies tens?
L’esport, la música, la família, la lectura, l’esport… però això no els diria hobbies, jo més ben dit diria que són els meus passatemps més estimats. Perquè un hobby és un assumpte molt més rebaixat, aigualit. La música, l’esport, la família, són coses més importants que un hobby.