Vivim en una societat on la imatge física sembla ser-ho tot, afectant no només els adults, sinó també adolescents i infants, cada cop més sotmesos a ideals de bellesa impossibles. En aquesta etapa de formació de la identitat, la pressió estètica pot tenir greus conseqüències per a la salut mental, emocional i física.
Els mitjans de comunicació, les xarxes socials i la publicitat juguen un paper molt important en aquesta situació. Cada dia es veuen cada vegada més imatges de cossos “perfectes”, sovint editats o retocats. Els adolescents es comparen constantment amb aquests models i, quan no s’hi veuen reflectits, comencen a sentir-se insegurs. Aquest “comparativisme”, provocat per les xarxes socials, crea la sensació que sempre hi ha algú millor que tu.
Els efectes d’aquesta pressió no són només emocionals. Els trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia, o problemes com la dismòrfia corporal, són cada cop més comuns entre els joves. Alguns arriben fins i tot a fer-se cirurgies estètiques massa aviat per intentar adaptar-se a aquests cànons de bellesa.
Tot i això, no podem culpar només els mitjans o la indústria de la moda. Com a societat, tenim la responsabilitat d’educar els joves perquè aprenguin a acceptar la diversitat corporal i promoure valors més enllà de l’aparença física. Han d’ entendre que la bellesa no es mesura només pel cos, sinó també per la personalitat i els valors.
En conclusió, la pressió estètica és un problema greu per als adolescents i infants d’avui. Com a societat, tenim la responsabilitat de trencar amb aquests estàndards imposats i educar els joves per ajudar-los a estimar-se tal com són. Només així podran créixer amb confiança i benestar, sabent que la seva autèntica bellesa ve de dins.
