Per Rut Fàbregas Pin, Sergi Correa, Laia Escué
L’ansietat social, també anomenada fòbia social, és una dificultat que en la majoria de vegades no permet a les persones ser naturalment sociables i obertes. Regularment, aquesta fòbia no sol ser gaire vista, ja que globalment la posseeixen entre el 3% i el 13% de persones. Tothom pot haver patit alguna vegada els nervis d’estar davant d’un públic, però per a les persones amb aquest tipus de fòbia, aquest estrès és present consecutivament.
Aquesta fòbia acostuma a desenvolupar-se a l’adolescència, entre els 12 i els 14 anys. I regularment, hi ha ocasions en què l’ansietat social apareix més a prop de la infància, als 9-10 anys. Cal ser conscients que aquest problema no requereix l’hospitalització. Quan el problema arriba a ser prou gran perquè impedeixi a un poder viure d’una manera sana i natural, el més comú sol ser que la persona acudeixi a un psicòleg.
Les conseqüències de les persones amb aquest problema poden ser: pànic a ser jutjat pels altres, temor al rebuig social, por de no encaixar socialment… Això pot afectar les relacions, la vida escolar, les amistats i fins i tot la vida quotidiana. I alguns dels seus símptomes físics són: dificultat per respirar, malestars estomacals o nàusees, envermelliment, sudoració…
L’ansietat social és un problema greu per a la vida social i cal tenir una certa compassió amb les persones que la pateixen. Aquestes persones solen ser força sensibles, fràgils i els seria molt agradable rebre una mica de comprensió i paciència. Per rebaixar una mica l’ansietat social, caldria que les persones amb aquesta fòbia se sentin còmodes al seu voltant. No fer-les sentir nervioses o alerta, influiria molt en el seu benestar.
Creiem que l’ansietat social està perdent importància, ja que la societat la generalitza a tothom com una cosa molt comuna. Els adolescents acostumen a posar com a excusa l’ansietat social i és quelcom del qual poca gent pateix i molta gent fa veure que en té. No hem de fingir el que no sentim ni el que sentim.
