L’ONU va proposar diferents objectius de cara al 2030; La fam 0 és el segon dels objectius de la llista
Què són els ODS?
Els ODS van aparèixer el 2015, van ser creats per les nacions unides amb objectiu de reunir a tot el món per conscienciar-nos i solucionar diferents problemes com per exemple posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que el 2030 tothom pogués gaudir de pau i prosperitat. Aquest projecte va començar fa ja vuit anys i tot i que no hem aconseguit els nostres objectius, estem progressant en diferents aspectes.
El nostre ODS: fam zero
Nosaltres ens especificarem a l’ODS de fam zero, aquest ODS demana eliminar la desnutrició i combatre la mala alimentació, que és l’origen de moltes de les malalties actuals al nostre planeta. També té com a objectiu assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments, aplicar pràctiques agrícoles sostenibles i adoptar mesures perquè els mercats de productes bàsics alimentaris i els seus derivats funcionin correctament.
Metas del objectiu 2
L’ODS tenen diferents objectius per complir per al 2030
Proporciona una bona, saludable, nutritiva i suficient alimentació a totes les persones en situacions vulnerables que ho necessitin.
Posa fi a la malnutrició i a tots els efectes d’aquesta en persones vulnerables.
Augmentar la productivitat agrícola i els ingressos dels productes d’aliments en especial a les dones, pobles indígenes, agricultors familiars, pastors i pescadors.
Proposar opcions agrícoles que augmentin la producció i contribueixin al manteniment dels ecosistemes i l’adaptació al canvi climàtic, per millorar progressivament la qualitat del sol i la terra.
Mantenir la diversitat genètica de llavors, animals de granja i domèstics. Mitjançant una bona gestió de la biodiversitat.
Augmentar les inversions, amb ajuda d’una cooperació internacional per millorar les infraestructures rurals, investigació agrícola, desenvolupament tecnològic. Per tal de millorar la producció agrícola en els països en desenvolupament. Majoritàriament en països menys desenvolupats.
Posa fi a la fam
Des del 2015 el nombre de persones ha augmentat, persones que pateixen de gana.
A tot el món, s’estima que hi ha 842 milions de persones que pateixen fam crònica. Aproximadament una de cada vuit persones no té accés als aliments suficients, mentre que a Europa tenim dues vegades més menjar del que necessitem.
El món no està progressant per a aconseguir l’objectiu de fam zero per al 2030. Si continuen pel camí que portem aquests últims anys, aconseguim millorar més en aquest aspecte.
All voltant de 135 milions de persones pateixen gana severa, a causa principalment dels conflictes causats pels éssers humans, el canvi climàtic i les recessions econòmiques. La pandèmia de COVID-19 a duplicat aquesta xifra i suma uns 130 milions de persones més que estan en risc de patir gana greu.
Amb més de 250 milions de persones que poden trobar-se a la vora de la fam, cal actuar ràpidament per proporcionar aliments a les regions que corren més riscos.
Dades destacables
Una de cada nou persones al món està subalimentada actualment; això és, al voltant de 815 milions de persones al món, i la majoria d’aquestes persones viuen als països en desenvolupament, on el 12,9% de la població està subalimentada.
Àsia és el continent que té la població més gran de gent que pateix gana – dos terços del total. Àsia del Sud s’enfronta a la càrrega de població més gran que pateix gana, amb 281 milions de persones subalimentades. A l’Àfrica subsahariana, les projeccions del període 2014-2016 indiquen que la ràtio de persones subalimentades és gairebé del 23%.
Un de quatre nens al món pateixen de retard en el creixement. Als països en desenvolupament, la proporció es pot elevar a un de cada tres, i a tot el món aproximadament 66 milions de nens en edat escolar primària assisteixen a classes amb gana.
Seguretat alimentària
El sector de l’agricultura és l’ocupador més gran del món i proporciona mitjans de vida al 40% de la població mundial actual. És la font d’ingressos i llocs de treball més grans per a les llars rurals pobres.
500 milions de petites granges a tot el món, la majoria encara amb producció de secà, proporcionen fins al 80 per cent dels aliments que es consumeixen a gran part del món en desenvolupament.
Si les dones agricultores tinguessin el mateix accés als recursos que els homes, la quantitat de persones que patirien de fam al món es reduiria fins a 150 milions.
Importància per els governs locals
Molts ajuntaments de la demarcació de Barcelona contribueixen a aquest ODS donant suport a projectes d’agricultura ecològica, promovent l’alimentació saludable i l’aprofitament d’aliments, gestionant els riscos derivats del consum d’aliments o reintroduint varietats locals d’hortalisses.
Els governs de la ciutat intenten fomentar l’agricultura urbana i reforçar les infraestructures de transport i els mercats per promoure les cadenes alimentàries locals. També proven de garantir que es puguin adquirir aliments nutritius i fomentar que siguin cuinats de manera sana
A part del ajuntaments, és fonamental que la ciutadania en general es reconegui com a actor clau per fer front als problemes socioeconòmics i ecològics que condicionen l’alimentació i la nutrició.
Malbaratament alimentari
El malbaratament alimentari, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’origina quan es descarta qualsevol aliment, sigui cru o cuit, present al llarg de la cadena alimentària que és apta per al consum humà.
La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un dels objectius dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per tal d’erradicar la pobresa i protegir el planeta. Es pretén, per al 2030, reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita mundial a la venda i en l’àmbit de consum, així com les pèrdues en la producció i distribució.
Què podem fer nosaltres per ajudar
“Somos la primera generación que puede acabar con el hambre en el mundo: tenemos tecnología y comida de sobra” Oliver Longué, director general de Acción contra el Hambre.
Aquestes paraules ens fan ser conscient de que és fonamental que tots nosaltres com a comunitat, siguem conscients de que som un factor important per a que aquest canvi sigui possible.
Aquestes paraules ens fan ser conscient que és fonamental que tots nosaltres com a comunitat, siguem conscients que som un factor important perquè aquest canvi sigui possible.Per ajudar podem planificar els àpats i fer llistes de la compra per a no fer compres compulsives de menjar que no necessitem. Un factor molt rellevant en el que podem ajudar, és donar menjar al banc d’aliments, ja que és una manera fàcil en la que podem ajudar a la gent que tenim a prop o que viu a les nostres ciutats i que gràcies a nosaltres no passaran fam.
