Estrenada l’octubre de 2024, La Substància ha estat objectiu de controvèrsia i un fenomen revolucionari. La directora francesa Coralie Fargeat és responsable d’aquest innovador projecte.
Destaquen les actuacions de Demi Moore, representant a l’Elisabeth Sparkle i de la Margaret Qualley, qui dona vida a la Sue, sent aquestes les protagonistes. Cal destacar les reaccions i impressions sorgides durant la preestrena al Festival de Cannes, on conseqüentment va ser nominada a la pel·lícula més sagnant de la competència.
De la mateixa manera, és classificada dintre del gènere d’horror corporal o, altrament com a cine de crueltat, ja que es mostra una cruenta i salvatge degradació física del personatge.
D’altra banda, la directora mostra la seva absoluta indignació cap a la indústria de l’entreteniment a través d’una audaç crítica. Reprèn contra aquest sector per la seva obsessió amb la hipersexualització i la cosificació del cos femení i la seva qualitat reemplaçable. Farta de l’objectivitat dels cossos i de la seva aparença, sempre joves, boniques i desitjables. Inferim conceptes com el temps com a enemic, la vellesa mal digerida, la pèrdua d’identitat o la síndrome de l’impostor.
Què és això de La Substància? Doncs un revolucionari producte de divisió cel·lular que és capaç de crear un alter ego millor, més jove, bonic i perfecte que un mateix. Però la pel·lícula fa un gir quan l’equilibri entre l’original i el doble es perd. L’alter ego de la protagonista, l’Elizabeth Sparkle, desobeeix les normes i abusa del seu poder, desembocant en un desenllaç enrevessat, cruent i violent.
Aquesta intricada obra ha estat dissenyada per a la polèmica, es nodreix de la controvèrsia i és un símil d’una supernova; una estrella que esclata agudament, cega amb la seva explosivitat i mor fugaçment, oblidada i tan sols feblement recordada.
Destaquen honorablement l’aspecte tècnic i la caracterització dels personatges, quins sense dubte, són el major atractiu. El maquillatge i els efectes especials capten l’essència de la pel·lícula i la intenció de la directora, aconseguint crear moments grotescs. La Substància és una obra enginyosa que aconsegueix el seu objectiu a través del sarcasme en una narració salvatge, on tot està garantit, la sorpresa, l’humor negre i estimular la reflexió de l’espectador des del millor ús de la llibertat cinematogràfica.
Tanmateix, no tots lloen a La Substància. Diversos crítics cinematogràfics creuen que la intenció de la pel·lícula en provocar incomoditat en l’espectador fa que aquesta caigui en el ridícul. Opinen que el seu problema o punt feble radica en la seva incapacitat per a mantenir un to coherent. El que comença com una pel·lícula inquietant i crítica acaba per convertir-se en una paròdia d’horror corporal. Però en el que molts d’ells coincideixen i creuen trobar com el punt d’inflexió és en l’exageració de les escenes finals, amb litres de sang i efectes grotescs, on termina descuidant el missatge original. Subratllen que el to ridícul fa que la pel·lícula perdi tota la credibilitat i serietat que aquesta va construir en la seva primera meitat. Conclouen que, en lloc d’oferir un final intel·ligent o subversiu, opta per un desenllaç focalitzat en el shock visual més que en oferir una conclusió significativa.
En definitiva, La Substància no és una pel·lícula apta per a persones amb l’estómac delicat, aversió a les agulles o la sang. De la mateixa manera, creiem que és una obra difícil de comprendre i que la seva primera impressió ha de ser meditada i reflexionada abans que criticada en calent. Les escenes finals on diversos espectadors creuen ridícules i innecessàries, opinem que són el toc culminat i emfatitzador que enalteix el missatge. Aquest absurd, la violència, la sang, les escenes incòmodes i salvatges i aquest viatge a l’extrem més catastròfic denoten en la directora una indiferent, confiada i vigorosa expressivitat de les emocions i idees. Una dona culta, enginyosa i sense pèls a la llengua plasmant els seus ideals d’una forma explosiva i única.
I tu lector, que opines al respecte, que t’ha semblat La Substància?
